Aquest trimestre hem de fer una revista i m'han votat a mi per a ser la directora d'art i la cap de producció però com que no podia ser tot, me quedat com a productora. M'ha fet molta il·lusió la veritat. La revista l'hem de tenir enllestida en tant sols dues setmanes i seré basicament l'encarregada de donar el vist blau a tot, deixar-la perfectament imperfecte que aquest és el nostre mood i a impremta!
I jo aquest matí em "preocupava" perquè creia que ja no tenia res més important per fer a la universitat després d'haver entregat l'últim projecte gros. Estic contenta, com deia el meu horòscop del diari del metro, les fades de primavera han deixat espurnes màgicament positives per el maig sobre el meu coixí aquesta nit passada, hehe o alguna cosa així he llegit abans de saber que en Claudio ja torna a estar aquí, com l'he trobat a faltar...
M'han dit workaholic però no és això, és, que hi ha dies que vols plorar a cada alenada i no surt cap llàgrima, llavors, l'únic que es pot fer és treballar quan no hi ha amics per fer una cervesa i ni la soledat t'abraça si ho necessites.
1 comentario:
kisses and hugs dear, però molts molts eh? encara que sigui a kilòmetres :)
i felicitats pel càrrec productora!
:**
Publicar un comentario