clic clac clic clac

Giro a l'esquerra. va, potser si poso el cap sota el ledredó... tanco els ulls amb força. em poso el coixí a sobre la cara. Res. Giro a la dreta. abraço el coixí. estic cansada. estic molt cansada però no hi ha manera. penso en la revista. maleïda revista, s'ha convertit en el meu flotador per no ofegar-me però igualment m'ofego cada cop que no estic davant la pantalla. és una obsessió. i ara entenc perquè hi ha gent addicte a la feina, les seves vides són patèticament tristes. em venen preguntes estúpides per fer-li al professor de disseny. en fi. panxa amunt. clic clac clic clac clic clac mare meva per què és tant sorollós el rellotge de paret? clic clac clic clac clic clac. l'altre nit vaig estar una hora comptant i descomptant els clics clacs i tampoc vaig aconseguir dormir. va, què em posaré demà. ja ho tinc. els pitillos negres, la samarreta negra i l'americana blanca. uf, tinc els pitillos a la secadora, me oblida't de recollir la bugada. be, ja ho faré demà matí. clic clac clic clac, giro de nou a la dreta. amb ganes de cridar m'aixeco del llit. em veig tirant el rellotge escales avall o deixant-lo a la teulada des de la finestra. be, no ho faré, que quan em desperto a les nits m'agrada saber hora que es. sospir. va i si em poso en aquella postura de ioga amb la qual em vaig a dormir a classe? no hi ha manera. m'aixeco de nou, agafaré el portàtil i me l'enduré al llit. miro el correu, varis blogs, responc el mail de la fotògrafa i finalment escric aquest post. va, ara potser toca tancar això i potser tornar a començar o almenys intentar-ho que demà m'he de llevar a les nou.