ulleres de sol

i galtes vermelles

Dia de pícnic a Primrose Hill. Tarda de jeure a la gespa contemplant Londres i vespre de dutxa i crema hidratant. 

vestit blanc i vermell

Avui només puc dir que superada la ressaca m'he regalat una sessió de cinema francès al british film institute. Pierrot Le Fou. Fantàstic. 

El Thames a la nit és meravellós, el temps d'avui com el de Barcelona i la nostàlgia, és en primer pla.

deadline

M A G A Z I N E    F I N I S H E D

.

(al 100%)

ja parlaré demà del que comporta això, ara tinc quatre hores per dormir abans de fer l'examen

imperfect

Diumenge. Llevar-me afortunadament sense ressaca. Sorpresa. Començo a treballar en la revista després de prendre el cafè. Segueixo treballant fins les quatre de la matinada havent parat trenta minuts per sopar, ha cuinat en Claudio. 

Dilluns. Em llevo a les 10h. Segueixo treballant fins ara sense parar més que trenta minuts. M'estic adormint davant l'ordenador i estic tant cansada que no sé ni perquè coi escric aquest post bebent una copa de vi en canvi de Red Bull (cosa que hauria) però suposo que em serveix com a petit break ja que el meu cap ja no pot més, estic saturada. I llegeixo el blog de sempre, avui em fa riure. Per sort sempre hi ha qui em pot distreure per un parell de minuts. 

Torno a la feina i si us plau, reseu per mi si sou creients perquè avui tornaré a anar a dormir a les tantes si és que ho arribo a fer i demà tinc un examen d'anglès estil IELTS a les 9 del matí...

monochrome

Mojitos amb fruites de bosc i tormells que sagnen. Avui he estat la noia més bonica i trista d'arreu. Algún dia saltaré d'amunt d'un cotxe i esperaré a que em besis. 

jeux d'enfants

per què no juguem?

Venus of the rags

Classical art meets second-hand junk, deia el subheader de l'article del diari. Aquesta obra de Michelangelo Pistoletto forma part de la nova col·lecció de la Tate Modern que ha vist la llum avui i és la peça clau del moviment Arte Povera de finals dels seixanta i setantes.

Aquesta setmana l'aniré a veure sense falta i demà amb una mica de temps i sort, toca Tate Britain!! 

la salvació de la maestro

Vestit nou, sabates noves, cardigan que farà que et caigui la mandíbula al terra i samarreta oversize per dur amb pitillos texans o sola quan et quedis a dormir. Estic a una Monochromatic season. Cafè a Prada, regal a Vivienne Westwood i sopar al millor restaurant fusió japonès-asiàtic de China Town que mai havia tastat.

Avui ha estat genial. Després de la magazine meeting he anat de shopping amb en Claudio i bé... en principi no tenia intenció de comprar res, simplement l'acompanyava. Sortir de provadors per entrar d'altres, riures a tort i a dret i caminar fins que ja no hem pogut més passant per YSL, Dover Street Market, H&M, Topshop, Hurwundeki o Unconditional.

Avui... avui si que dormiré fàcilment o això espero.

clic clac clic clac

Giro a l'esquerra. va, potser si poso el cap sota el ledredó... tanco els ulls amb força. em poso el coixí a sobre la cara. Res. Giro a la dreta. abraço el coixí. estic cansada. estic molt cansada però no hi ha manera. penso en la revista. maleïda revista, s'ha convertit en el meu flotador per no ofegar-me però igualment m'ofego cada cop que no estic davant la pantalla. és una obsessió. i ara entenc perquè hi ha gent addicte a la feina, les seves vides són patèticament tristes. em venen preguntes estúpides per fer-li al professor de disseny. en fi. panxa amunt. clic clac clic clac clic clac mare meva per què és tant sorollós el rellotge de paret? clic clac clic clac clic clac. l'altre nit vaig estar una hora comptant i descomptant els clics clacs i tampoc vaig aconseguir dormir. va, què em posaré demà. ja ho tinc. els pitillos negres, la samarreta negra i l'americana blanca. uf, tinc els pitillos a la secadora, me oblida't de recollir la bugada. be, ja ho faré demà matí. clic clac clic clac, giro de nou a la dreta. amb ganes de cridar m'aixeco del llit. em veig tirant el rellotge escales avall o deixant-lo a la teulada des de la finestra. be, no ho faré, que quan em desperto a les nits m'agrada saber hora que es. sospir. va i si em poso en aquella postura de ioga amb la qual em vaig a dormir a classe? no hi ha manera. m'aixeco de nou, agafaré el portàtil i me l'enduré al llit. miro el correu, varis blogs, responc el mail de la fotògrafa i finalment escric aquest post. va, ara potser toca tancar això i potser tornar a començar o almenys intentar-ho que demà m'he de llevar a les nou.

skype

Et veig amb els braços aixecats per aguantar el cap i el clatell còmodament i mentre observo el braç que deixa veure la màniga curta de la samarreta que et queda tant bé em pregunto perquè i perquè i perquè i les llàgrimes comencen a precipitar-se sense que te'n donis compte i just penges i sona That's Entertainment de The Jam. Llavors deixo que s'acabi de cremar el cigar al cendrer mentre el meu front s'aguanta sobre els meus genolls i em dono compte de que això és el final del final.

cert clar i breu

El meu Macbook, el meu millor amic.

raspberries

Dia de bany calent i espumós, de menjar gerds frescs, de fer una vídeo conferència de més de tres hores amb els de casa i de repetir per enèsima vegada i la sisena de la tarda via e-mail, que no puc acceptar imatges de 72ppi o anuncis de 3x5 cm si han d'ocupar almenys un din A4.

La propera vegada que enviïn una fotografia de la mida d'una puça per a fer-ne un poster miraré de no treure la meva part de Bitchy Boss i segurié preguntant a les parets com és possible que algú que fa una carta de presentació repetint varies vegades que el seu somni és convertir-se en director d'art d'una revista no pugui entendre la importància que te la resolució d'una imatge que ha de ser impresa. 

Ara crec, "la pose" no només es queda a Barcelona.

uff

8.30h. No m'han trucat, doncs truco jo. Puf no, give up! no, come on, tu ets la head productor, va llevat. 10h. Pimlico. Avui és dia escolar a la Tate Britain. Meeting at 10.30h at Chelsea College of Art and Design. Si si, aha, ok, perfecte... hem d'avançar la deadline de la revista a divendres. Have a nice day... What did you take? A Tea with milk. It's 65 pens. Ok, thanks, bye. 11h. Metro. No funcionen les escales mecàniques, bueno, farem exercici. Diari. Una cosa que no m'agrada de Londres és que és molt difícil trobar papereres i més a dins el metro. S'allunya el metro i deixem enrere els gots. Així aprendran a posar papereres. Baixem aquí, vale, no, ei que és la següent! Pipipipi clec. Som a dins de nou. Oxford Circus. Apple store, biblioteca, cigar davant l'aparador de H&M, no ens agrada gairebé res. 12.30h. Metro de nou, London College of Fashion. 13.15h Parlem sobre canvis amb l'Editora. 13.30h marketing class at A108. Media meeting. Horrorós sandwich de tonyina i cogombre a mig meeting i després dues sessions fotogràfiques, una per la pagina de controbuitors i l'altre per l'anunci de Benetton de la índia que vol ser cool escrivint com un adolescent anglès i parla amb un accent massa índi. Mala combinació. 16h. La fotògrafa russa em maleeix per ser tant poc fotogènica i la índia per rebre una trucada de part del cap de redacció koreà i de la directora d'art de Brighton a mig photoshoot. Canvi d'indumentària. Sospir. Sortir de la universitat per anar a parar sota la pluja. Sola. Bajón. 17h. Benvinguda a la vida real. Truco la Yeajee i per sort em proposa d'anar a comprar menjar juntes al nou Tesco del barri. Al final, no he tornat sola a casa.

19.15h a casa. cansada. mig morta. encara rebo trucades amb dubtes sobre photoshop...

creative meeting

Tenir en Claudio a casa treballant per la revista durant dos dies és com celebrar una festa de pijames de 24h al menjador. 

Qui ens hagi vist des del carrer entre rialles fins les dues de la matinada, els meus plors de desconcentració, el kit de material que inclou dos macbooks amb el creative suite instal·lat, tres vols de crispetes, càmera fotogràfica, patates fregides, colors, rotuladors, dues ampolles de chardonay, paper, tisores, cola, galetes amb xocolata, música, la wacom o pentablet i 2 paquets de tabac sumant totes les ganes de treballar que hem pogut trobar entre tès i  cafès... crec no deu pensar que hem treballat però tot i amb això, ja tenim una de les parts de la revista més important enllestida, uns anuncis i el servei d'impressió concretat i reservat.

Tot està sortint millor del que esperàvem i si repetim la festa abans d'enviar-ho a impremta, jo proposo canviar les crispetes i les patates per sushi i gelats de meló.

Oasis

Stop crying your heart out

Sempre m'han agradat molt els Oasis però des que els entenc quan sonen, encara m'agraden més.

Jefferson Airplane

Somebody to Love

noodles cup

Vespre de noodles i alcohol. De dir  o escoltar quelcom i transportar-me quatre o cinc anys enrere accidentalment, tenir nostàlgia i dir it's enough a l'amiga que no sap el que passa per el meu cap. Fer el cigarro i quedar-me uns minuts en silenci pensant en com o quan serà la propera vegada que el vegi, pensant que de segur no sabré què dir com sempre, que seguiré igual que ara, que tinc tantes ganes de veure'l com de no fer-ho mai més i preguntar-me perquè he recordat tot allò que creia haver oblidat.

crèdits

Ja tinc 60 dels 54 crèdits que necessito per a que la oferta de la universitat sigui vàlida.

Ara podria plegar, no tornar a classe i fer el mandrós, venir a Barcelona uns dies també... però què faria llavors? Doncs moltes coses! però la cara de pànic que ha fet l'Editora de la revista al creure que plegaria m'ha omplert d'orgull així que he decidit quedar-me fins al final, adquirir el màxim de crèdits possibles per el currículum d'estudiant i anar de shopping després de classe.

Diuen que hi ha dues maneres d'afrontar una depressió:

1. Atipar-se de porqueria i xocolata

2. Anar de shopping

Jo fa dies que no tinc apetit i més dies encara que vaig de shopping sense trobar res que em faci el pes. Avui però, a la fi, m'he comprat quelcom i ara ja em sento prou bé com per treballar tot el cap de setmana en la revista menjant xocolata. 

Punk

I no t'emborratxes però t'han presentat un tio so cute que és fotògraf al local on frequenta la Moss i on has ballat fins que els peus han dit prou i tornes a casa amb les Melissa als peus i els high hills dins la bossa i almenys li has caigut bé al porter que t'ha somrigut cada cop que has sortit del local per fumar i arribes a casa més tard del que hauries però més d'hora del que haguessis volgut després d'haver deixat la veina amb qui vas a còrrer sana i salva a la porta de casa seva i després de fer els 4 passos de neteja per treure la capa de maquillatge de la cara i els ulls negres només tens sí, ganes de dormir sola, perquè no, ja no hi ha ganes d'intentar ser una altra i recordeu que sex and the city és un llibre. 

Is love like heels?

In my opinion, yes.

You feel so wonderfull with them however them are so painfull.

The head productor

Aquest trimestre hem de fer una revista i m'han votat a mi per a ser la directora d'art i la cap de producció però com que no podia ser tot, me quedat com a productora. M'ha fet molta il·lusió la veritat. La revista l'hem de tenir enllestida en tant sols dues setmanes i seré basicament l'encarregada de donar el vist blau a tot, deixar-la perfectament imperfecte que aquest és el nostre mood i a impremta!

I jo aquest matí em "preocupava" perquè creia que ja no tenia res més important per fer a la universitat després d'haver entregat l'últim projecte gros. Estic contenta, com deia el meu horòscop del diari del metro, les fades de primavera han deixat espurnes màgicament positives per el maig sobre el meu coixí aquesta nit passada, hehe o alguna cosa així he llegit abans de saber que en Claudio ja torna a estar aquí, com l'he trobat a faltar...

M'han dit workaholic però no és això, és, que hi ha dies que vols plorar a cada alenada i no surt cap llàgrima, llavors, l'únic que es pot fer és treballar quan no hi ha amics per fer una cervesa i ni la soledat t'abraça si ho necessites.