Després de dormir tant sols 3 hores, m'he dirigit a la universitat on centenars d'estudiants estaven mig nerviosos i adormits, esbufegant i amb bosses sota els ulls que mai s'havien vist anteriorment, per entregar la tota feina.
Llavors, anant cap a casa em sentia com si hagués tornat d'una guerra o potser com d'un dissabte nit de festa amb aquella sensació d'haver begut massa i haver pres alguna cosa que no devies i arribar al matí rebentat a casa sense saber si la nit ha anat bé o no.
I és que ja no hi ha estress, nervis, pors. M'he tornat lleugera com una ploma després de treure'm tota la pressió que he estat suportant les últimes setmanes. Estic tant estranya que no sé si plorar de felicitat o fotre'm un còctel per celebrar-ho.
En fi, ja està, un altre dia esperat que ha arribat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario