Una exposició de cinc sales amb fotografies, quadres, vídeos, bancs de so, una biografia d'imatges amb explicacions i globus platejats amb els quals pots jugar.
Un cop hi accedeixes, a la primera sala, Screen Tests and Cosmos hi ha quadres de la Marilyn, la famosa llauna de sopa de tomàquet Campbell's, 3 projeccions i moltes fotografies i polaroids de celebrities com de per exemple Mick Jagger, David Bowie, Grace Jones, la Princesa Carolina de Mónaco, Truman Capote,... també hi havia tot de col·leccions personals on hi sortien repetidament fotografies i postals escrites per els Beatles. Una projecció del videoclip de Velvet Underground, grup el qual Andy Warhol era el productor i segueix amb frases cèlebres fins arribar a la gran sala de so i vídeo. Auriculars que sortien de televisors penjats a les parets cada mig metre mostrant gravacions d'imatge i so material anomenat Factory Diaries on intenta capturar la vida del 1970 i '80 (en una d'elles sortia un David Bowie molt jove fent de mim). També bancs tous amb altaveus on podies seure i sentir converses que tenia ell amb models, actrius, Truman Capote i fins i tot John F. Kennedy, per exemple. Al centre, dins una enorme estructura de cortines de fils que formaven una enorme bandera dels Estats Units, hi havia TV-Scape, més de setanta pantalles amb tamborets en forma d'estrella on constantment es visualitzaven vídeos de fotògrafs, models, actrius, catwalks, dissenyadors, músics i més que havia fet, sota el nom Andy Warhol T.V. Aquests vídeos, 42 programes de Televisió que va fer entre el 1979 i el 1987 que s'emitien per televisió de cable a New York i per el nou canal musical MTV, els temes, moda, música, art, amb entrevistes i fins i tot una mica de gossip (xafarderies a l'estil premsa rosa)...
Una sala més, Filmscape, amb pel·lícules, Videoworks que va fer entre els seixanta i setanta. La veritat, aquests vídeos eren com experimentals i amb connotacions sexuals, llavors la bibliografia d'imatges on t'encarinyes d'ell d'una manera horrorosa si encara no ho has fet, fins que et sorprèn i et fa una mica de ràbia que hagi sobreviscut a una bala i no a una operació.
En fi, per finalitzar, un punt romàntic a la seva manera, una sala blanca amb llum groga i globus metàl·lics de gairebé un metre que floten i hi pots jugar i és... no sé com dir-ho, molt bonic. Es diuen Silver Clouds i van ser creats orignàriament al 1966 per l'exposició feta a Leo Castelli galeria d'art de New York.
Bé, prou, has d'anar-hi.
Si t'agrada Andy Warhol, ves-hi, et tornaràs boig.
Si creus que ho saps tot d'ell, ves-hi, segur que veuràs que no.
Exposició oberta del 7 d'octubre al 18 de gener del 2009. L'entrada val 10 lliures i la reduïda (per estudiants cop jo, per exemple) 6. Si hi vas, ves d'hora per el matí, t'hi podràs passar tot el dia que no te l'acabaràs i també podràs gaudir de l'exposició del pis de d'alt d'un artista interessant anomenat Robin Rohde, que en parlaré properament. La galeria és oberta de dilluns a diumenge de 10 a 6 però divendres fins les 10 del vespre.
No te la perdis!!
On: Southbank Centre
Metro: Waterloo and Embankment
Web: http://www.southbankcentre.co.uk/
No hay comentarios:
Publicar un comentario