icona social

Hoppípolla

2009-06-28T01:09:00.002+01:00

Sigur Ros

Vale. Des que he arribat que escolto aquesta cançó sense parar, llegeixo, tinc ganes d'escriure i no només a la llibreta, sortir d'aquestes golfes i viure. Tinc nous projectes, i sense cap lletra de l'abecedari al meu cap, els duré a terme. S'ha acabat plorar, donar mil voltes als assumptes (amb 5 ja n'hi ha més que suficient) i lligar-me a mi mateixa. Ja no necessito qui m'hagi de recordar que m'he de llençar (almenys, per el moment).

mascara galta avall

2009-06-19T02:38:00.002+01:00

i ara hauria de dir:

no... si era una broma!

però m'ho he de rumiar. vull mentir a tothom. i creieu el que volgueu perquè sempre fareu això, veritat endavant o no, tant se val.

Liquidació total

2009-06-17T12:56:00.003+01:00

Tanco i no només per vacances.

flight 3768

2009-06-13T00:33:00.004+01:00

Sopar d'acomiadament i bones vacances al restaurant de la setena planta de la Tate Modern. Vistes i postres que voldria immortalitzar i birres sota ponts.

Ja tinc la Tate Artist Timeline penjada a la paret. M'agrada pensar que viatges en el temps quan agafes un avió de llarga distància i de fet, m'agradaria viatjar més enllà del avui al demà per qüestions horàries.

En fi, les ganes de venir, ja son aquí.

maltesers per a tots!

2009-06-09T17:09:00.005+01:00

Finally we finished the course successfully with a great presentation de la nostra feina per la revista i la veritat és que el professorat que feia de jurat ha estat molt content i cap dels punts de la seva observació ha estat negatiu. Fantàstic. Ara només toca traduir el currículum a l'anglès i reservar una plaça per a fer l'IELTS en un mes. Així que amb un "Congratulations on your offer to study with us in 2009" i un aplaudiment, el meu estiu començarà a partir d'aquest cap de setmana amb llibreta nova i sense ganes de festes de comiat.

2009-06-08T18:51:00.004+01:00

Un home fet un monstre amb una veu distorsionada m'ha disparat al pit i he mort. Avui he despertat a l'infern.

Real moments?

2009-06-07T19:44:00.005+01:00

Avui he anat a la National Portrait Gallery i si t'agrada Bob Dylan, des d'aquest cap de setmana fins al 30 d'agost, podràs veure a la Bookshop Gallery (es que hi ha una botiga de llibres d'art ben àmplia) una quinzena de fotografies de Bob Dylan durant el Tour Europeu de 1966 fetes per Barry Feinstein, el que va ser el fotògraf oficial de la gira. Interessant.

calm down...

2009-06-06T12:12:00.004+01:00

Va, vine. Truca'm. Envia'm un e-mail o fes alguna cosa. I si no, a la que em vegis per el carrer, diga'm alguna cosa. Vale? No sé. Estic avorrida. He començat a col·leccionar postals. Cada postal ha de ser el quadre que més m'agradi de cada exposició, galeria, museu que vagi a veure. I crec que hauria d'apuntar el dia i com em sento, potser. Si, podria ser divertit a la llarga, llegir que hi he anotat. En fi, ja veieu, m'avorreixo.

Per exemple: 90% peus a terra + 10% somiatruites. Calm down. 05.06.09

Ahir vaig anar a la National Gallery a veure Picasso: Challenging the past. Molt divertida, no sé perquè, cada quadre que observava hi veia una crítica o fins i tot una broma. Bé, la veritat és que també hi havia quadres que em transmetien respecte, però en general, a mi, em va fer somriure (i no és que estigui en una etapa de plena felicitat, diria que tot això és perquè a la meva manera me cansat de plorar).

Avui finalment, TATE. A veure quina postal compro avui...

Barcelona

2009-06-03T18:42:00.001+01:00

Del 14 al 24 de Juny.

Gintònic?

2009-06-03T17:41:00.003+01:00

Quina gran festa per recordar. Primeres borratxeres per alguns, primeres caigues del sofà súper divertides per altres, primeres calades de shisha per molts, primers petons entre noies o nois i potser per algú la primera festa d'estudiants sense ser estudiant. Va venir gairebé tothom, fins i tot qui fins a l'últim moment creia que seria impossible de convèncer. Però va ser senzill, només un, fem una festa, t'apuntes a veure què passa?, va ser suficient.

Encara tinc el somriure marcat a la cara.

rubbish bin

2009-06-02T00:41:00.007+01:00

Segueixo decebent-me als concerts. Segueixo cridant paraulotes en català o castellà segons la gravetat de la situació o sorpresa. Segueixo sentint ganes de plorar quan llegeixo algunes notícies al diari. Segueixo fent les coses de la pitjor manera que sé, igual que segueixo posant-me nerviosa quan em parla un desconegut.

Les putes sabates noves segueixen fent-me mal i això no és tot, avui he relliscat i tinc un blau al genoll que sembla una diana. Com segueixin tant unwearable com fins ara jo també formaré part de la gent que perd sabates com a In search of the midnight kiss tot i que el meu cas no serà accidentalment.

Dimarts, tots descalçats!

ulleres de sol

2009-05-31T20:00:00.004+01:00

i galtes vermelles

Dia de pícnic a Primrose Hill. Tarda de jeure a la gespa contemplant Londres i vespre de dutxa i crema hidratant.

vestit blanc i vermell

2009-05-28T23:49:00.006+01:00

Avui només puc dir que superada la ressaca m'he regalat una sessió de cinema francès al british film institute. Pierrot Le Fou. Fantàstic.

El Thames a la nit és meravellós, el temps d'avui com el de Barcelona i la nostàlgia, és en primer pla.

deadline

2009-05-26T03:31:00.005+01:00

M A G A Z I N E F I N I S H E D

(al 100%)

ja parlaré demà del que comporta això, ara tinc quatre hores per dormir abans de fer l'examen

imperfect

2009-05-25T19:08:00.004+01:00

Diumenge. Llevar-me afortunadament sense ressaca. Sorpresa. Començo a treballar en la revista després de prendre el cafè. Segueixo treballant fins les quatre de la matinada havent parat trenta minuts per sopar, ha cuinat en Claudio.

Dilluns. Em llevo a les 10h. Segueixo treballant fins ara sense parar més que trenta minuts. M'estic adormint davant l'ordenador i estic tant cansada que no sé ni perquè coi escric aquest post bebent una copa de vi en canvi de Red Bull (cosa que hauria) però suposo que em serveix com a petit break ja que el meu cap ja no pot més, estic saturada. I llegeixo el blog de sempre, avui em fa riure. Per sort sempre hi ha qui em pot distreure per un parell de minuts.

Torno a la feina i si us plau, reseu per mi si sou creients perquè avui tornaré a anar a dormir a les tantes si és que ho arribo a fer i demà tinc un examen d'anglès estil IELTS a les 9 del matí...

monochrome

2009-05-24T01:17:00.007+01:00

Mojitos amb fruites de bosc i tormells que sagnen. Avui he estat la noia més bonica i trista d'arreu. Algún dia saltaré d'amunt d'un cotxe i esperaré a que em besis.

jeux d'enfants

2009-05-23T16:56:00.002+01:00

per què no juguem?

Venus of the rags

2009-05-19T00:09:00.004+01:00

Classical art meets second-hand junk, deia el subheader de l'article del diari. Aquesta obra de Michelangelo Pistoletto forma part de la nova col·lecció de la Tate Modern que ha vist la llum avui i és la peça clau del moviment Arte Povera de finals dels seixanta i setantes.

Aquesta setmana l'aniré a veure sense falta i demà amb una mica de temps i sort, toca Tate Britain!!

la salvació de la maestro

2009-05-18T23:35:00.006+01:00

Vestit nou, sabates noves, cardigan que farà que et caigui la mandíbula al terra i samarreta oversize per dur amb pitillos texans o sola quan et quedis a dormir. Estic a una Monochromatic season. Cafè a Prada, regal a Vivienne Westwood i sopar al millor restaurant fusió japonès-asiàtic de China Town que mai havia tastat.

Avui ha estat genial. Després de la magazine meeting he anat de shopping amb en Claudio i bé... en principi no tenia intenció de comprar res, simplement l'acompanyava. Sortir de provadors per entrar d'altres, riures a tort i a dret i caminar fins que ja no hem pogut més passant per YSL, Dover Street Market, H&M, Topshop, Hurwundeki o Unconditional.

Avui... avui si que dormiré fàcilment o això espero.

clic clac clic clac

2009-05-18T01:29:00.012+01:00

Giro a l'esquerra. va, potser si poso el cap sota el ledredó... tanco els ulls amb força. em poso el coixí a sobre la cara. Res. Giro a la dreta. abraço el coixí. estic cansada. estic molt cansada però no hi ha manera. penso en la revista. maleïda revista, s'ha convertit en el meu flotador per no ofegar-me però igualment m'ofego cada cop que no estic davant la pantalla. és una obsessió. i ara entenc perquè hi ha gent addicte a la feina, les seves vides són patèticament tristes. em venen preguntes estúpides per fer-li al professor de disseny. en fi. panxa amunt. clic clac clic clac clic clac mare meva per què és tant sorollós el rellotge de paret? clic clac clic clac clic clac. l'altre nit vaig estar una hora comptant i descomptant els clics clacs i tampoc vaig aconseguir dormir. va, què em posaré demà. ja ho tinc. els pitillos negres, la samarreta negra i l'americana blanca. uf, tinc els pitillos a la secadora, me oblida't de recollir la bugada. be, ja ho faré demà matí. clic clac clic clac, giro de nou a la dreta. amb ganes de cridar m'aixeco del llit. em veig tirant el rellotge escales avall o deixant-lo a la teulada des de la finestra. be, no ho faré, que quan em desperto a les nits m'agrada saber hora que es. sospir. va i si em poso en aquella postura de ioga amb la qual em vaig a dormir a classe? no hi ha manera. m'aixeco de nou, agafaré el portàtil i me l'enduré al llit. miro el correu, varis blogs, responc el mail de la fotògrafa i finalment escric aquest post. va, ara potser toca tancar això i potser tornar a començar o almenys intentar-ho que demà m'he de llevar a les nou.

skype

2009-05-17T16:56:00.006+01:00

Et veig amb els braços aixecats per aguantar el cap i el clatell còmodament i mentre observo el braç que deixa veure la màniga curta de la samarreta que et queda tant bé em pregunto perquè i perquè i perquè i les llàgrimes comencen a precipitar-se sense que te'n donis compte i just penges i sona That's Entertainment de The Jam. Llavors deixo que s'acabi de cremar el cigar al cendrer mentre el meu front s'aguanta sobre els meus genolls i em dono compte de que això és el final del final.

cert clar i breu

2009-05-16T19:57:00.002+01:00

El meu Macbook, el meu millor amic.

raspberries

2009-05-16T18:44:00.005+01:00

Dia de bany calent i espumós, de menjar gerds frescs, de fer una vídeo conferència de més de tres hores amb els de casa i de repetir per enèsima vegada i la sisena de la tarda via e-mail, que no puc acceptar imatges de 72ppi o anuncis de 3x5 cm si han d'ocupar almenys un din A4.

La propera vegada que enviïn una fotografia de la mida d'una puça per a fer-ne un poster miraré de no treure la meva part de Bitchy Boss i segurié preguntant a les parets com és possible que algú que fa una carta de presentació repetint varies vegades que el seu somni és convertir-se en director d'art d'una revista no pugui entendre la importància que te la resolució d'una imatge que ha de ser impresa.

Ara crec, "la pose" no només es queda a Barcelona.

uff

2009-05-13T18:49:00.003+01:00

8.30h. No m'han trucat, doncs truco jo. Puf no, give up! no, come on, tu ets la head productor, va llevat. 10h. Pimlico. Avui és dia escolar a la Tate Britain. Meeting at 10.30h at Chelsea College of Art and Design. Si si, aha, ok, perfecte... hem d'avançar la deadline de la revista a divendres. Have a nice day... What did you take? A Tea with milk. It's 65 pens. Ok, thanks, bye. 11h. Metro. No funcionen les escales mecàniques, bueno, farem exercici. Diari. Una cosa que no m'agrada de Londres és que és molt difícil trobar papereres i més a dins el metro. S'allunya el metro i deixem enrere els gots. Així aprendran a posar papereres. Baixem aquí, vale, no, ei que és la següent! Pipipipi clec. Som a dins de nou. Oxford Circus. Apple store, biblioteca, cigar davant l'aparador de H&M, no ens agrada gairebé res. 12.30h. Metro de nou, London College of Fashion. 13.15h Parlem sobre canvis amb l'Editora. 13.30h marketing class at A108. Media meeting. Horrorós sandwich de tonyina i cogombre a mig meeting i després dues sessions fotogràfiques, una per la pagina de controbuitors i l'altre per l'anunci de Benetton de la índia que vol ser cool escrivint com un adolescent anglès i parla amb un accent massa índi. Mala combinació. 16h. La fotògrafa russa em maleeix per ser tant poc fotogènica i la índia per rebre una trucada de part del cap de redacció koreà i de la directora d'art de Brighton a mig photoshoot. Canvi d'indumentària. Sospir. Sortir de la universitat per anar a parar sota la pluja. Sola. Bajón. 17h. Benvinguda a la vida real. Truco la Yeajee i per sort em proposa d'anar a comprar menjar juntes al nou Tesco del barri. Al final, no he tornat sola a casa.

19.15h a casa. cansada. mig morta. encara rebo trucades amb dubtes sobre photoshop...

creative meeting

2009-05-12T19:56:00.004+01:00

Tenir en Claudio a casa treballant per la revista durant dos dies és com celebrar una festa de pijames de 24h al menjador.

Qui ens hagi vist des del carrer entre rialles fins les dues de la matinada, els meus plors de desconcentració, el kit de material que inclou dos macbooks amb el creative suite instal·lat, tres vols de crispetes, càmera fotogràfica, patates fregides, colors, rotuladors, dues ampolles de chardonay, paper, tisores, cola, galetes amb xocolata, música, la wacom o pentablet i 2 paquets de tabac sumant totes les ganes de treballar que hem pogut trobar entre tès i cafès... crec no deu pensar que hem treballat però tot i amb això, ja tenim una de les parts de la revista més important enllestida, uns anuncis i el servei d'impressió concretat i reservat.

Tot està sortint millor del que esperàvem i si repetim la festa abans d'enviar-ho a impremta, jo proposo canviar les crispetes i les patates per sushi i gelats de meló.

Oasis

2009-05-10T13:30:00.003+01:00

Stop crying your heart out

Sempre m'han agradat molt els Oasis però des que els entenc quan sonen, encara m'agraden més.

Jefferson Airplane

2009-05-10T00:06:00.001+01:00

Somebody to Love

noodles cup

2009-05-09T23:49:00.003+01:00

Vespre de noodles i alcohol. De dir o escoltar quelcom i transportar-me quatre o cinc anys enrere accidentalment, tenir nostàlgia i dir it's enough a l'amiga que no sap el que passa per el meu cap. Fer el cigarro i quedar-me uns minuts en silenci pensant en com o quan serà la propera vegada que el vegi, pensant que de segur no sabré què dir com sempre, que seguiré igual que ara, que tinc tantes ganes de veure'l com de no fer-ho mai més i preguntar-me perquè he recordat tot allò que creia haver oblidat.

crèdits

2009-05-08T18:36:00.004+01:00

Ja tinc 60 dels 54 crèdits que necessito per a que la oferta de la universitat sigui vàlida.

Ara podria plegar, no tornar a classe i fer el mandrós, venir a Barcelona uns dies també... però què faria llavors? Doncs moltes coses! però la cara de pànic que ha fet l'Editora de la revista al creure que plegaria m'ha omplert d'orgull així que he decidit quedar-me fins al final, adquirir el màxim de crèdits possibles per el currículum d'estudiant i anar de shopping després de classe.

Diuen que hi ha dues maneres d'afrontar una depressió:

1. Atipar-se de porqueria i xocolata

2. Anar de shopping

Jo fa dies que no tinc apetit i més dies encara que vaig de shopping sense trobar res que em faci el pes. Avui però, a la fi, m'he comprat quelcom i ara ja em sento prou bé com per treballar tot el cap de setmana en la revista menjant xocolata.

Punk

2009-05-05T03:18:00.009+01:00

I no t'emborratxes però t'han presentat un tio so cute que és fotògraf al local on frequenta la Moss i on has ballat fins que els peus han dit prou i tornes a casa amb les Melissa als peus i els high hills dins la bossa i almenys li has caigut bé al porter que t'ha somrigut cada cop que has sortit del local per fumar i arribes a casa més tard del que hauries però més d'hora del que haguessis volgut després d'haver deixat la veina amb qui vas a còrrer sana i salva a la porta de casa seva i després de fer els 4 passos de neteja per treure la capa de maquillatge de la cara i els ulls negres només tens sí, ganes de dormir sola, perquè no, ja no hi ha ganes d'intentar ser una altra i recordeu que sex and the city és un llibre.

Is love like heels?

2009-05-04T20:21:00.003+01:00

In my opinion, yes.

You feel so wonderfull with them however them are so painfull.

The head productor

2009-05-01T18:22:00.003+01:00

Aquest trimestre hem de fer una revista i m'han votat a mi per a ser la directora d'art i la cap de producció però com que no podia ser tot, me quedat com a productora. M'ha fet molta il·lusió la veritat. La revista l'hem de tenir enllestida en tant sols dues setmanes i seré basicament l'encarregada de donar el vist blau a tot, deixar-la perfectament imperfecte que aquest és el nostre mood i a impremta!

I jo aquest matí em "preocupava" perquè creia que ja no tenia res més important per fer a la universitat després d'haver entregat l'últim projecte gros. Estic contenta, com deia el meu horòscop del diari del metro, les fades de primavera han deixat espurnes màgicament positives per el maig sobre el meu coixí aquesta nit passada, hehe o alguna cosa així he llegit abans de saber que en Claudio ja torna a estar aquí, com l'he trobat a faltar...

M'han dit workaholic però no és això, és, que hi ha dies que vols plorar a cada alenada i no surt cap llàgrima, llavors, l'únic que es pot fer és treballar quan no hi ha amics per fer una cervesa i ni la soledat t'abraça si ho necessites.

Natasha Law

2009-04-30T17:06:00.005+01:00

Pink on Grey

2008 Gloss paint on aluminium 49 x 49 in / 125 x 125 cm

Enamorada de les seves pintures d'esmalt sobre plaques d'alumini i les seves il·lustracions totes ben senzilles sobre noies seminues i en posicions provocatives, avui he pogut anar a veure la seva actual exposició compartida amb Daisy Villeneuve sobre la dona i blablablabla a una petita galeria d'art enomenada Eleven situada molt aprop de Victoria Station.

Molt guai, la veritat. Passeu i feu un cop d'ull per el website, hi podreu veure totes les obres de l'exposició i més.

L'imagination au pouvoir

2009-04-28T17:52:00.006+01:00

A BFI (British Film Institute) Southbank Centre comença amb Breathless, un cicle de cinema French New Wave en celebració el quarantè aniversari del moviment cultural del maig del 1968 amb clàssics de Godard i Truffaut entre d'altres.

Holly Golightly

2009-04-26T21:45:00.001+01:00

Ja impacient per a veure-la al The Borderline el dia 1 de Juny.

Saint George Day

2009-04-24T00:19:00.001+01:00

Després de veure l'Alternative London Fashion Show bastant decebedor, d'estudiants llicenciats a Spitfield Market, hem passat la tarda entre vintage shops, cafès, pastissos de pastanaga, de xocolata, cerveses,... sense rosa i sense llibres, però amb un espectacle de cavallers medievals i més tard, anar a córrer fins arribar a cridar I have to quit smoooooke!! sense alè i caminar fins a perdre's per els carrerons del barri amb la veïna.

La Yeajee al veure la meva cara vermella de cansament i satisfacció al arribar a casa, s'apuntarà a la propera sortida for a new healthy life. Cool!

(easter hollidays) the end

2009-04-22T21:46:00.006+01:00

Tornem a classe i després d'una avorridissima Marketing Lecture hem comprat sushi per endur i ens hem estirat un parell d'hores a Green Park. Great. Llavors cansats de no fer res al parc, en Claudio i jo hem anat a fer un cop d'ull a varies botigues començant per Dover Street Market, Louis Vuitton, Vivienne Westwood i acabant al H&M per poder quedar-nos alguna peça que ens puguem permetre.

En fi, em sembla que pocs ho coneixeu, però no us podeu perdre la propera vegada que vingueu a Londres, si us agrada l'alta costura, heu d'anar a Dover Street Market. M'ha agradat molt, allà podreu tocar peces de passarel·la, vale, potser em flipo una mica, però és que he vist els models de les passarel·les del setembre passat que només he vist en imatges per Internet. Peces de Christopher Kane, de Gareth Pugh, de Peter Pilotto, de Hussein Chalayan, de... buf, entre d'altres de Nina Ricci, Comme des Garrçons,... i buf.

Anyway. Aquests dies, a Dover Street Market tenen a l'aparador, per celebrar el cinquantè aniversari de la Barbie, unes nines de col·leccionista dissenyades per Roksanda Illinic, Gareth Pugh i Danielle Scutt. A part d'un gegant cap de Barbie pintant-se els llavis.

Molt bonic. I a continuació us adjunto unes imatges que us podran dir tot allò que no sé explicar i us podreu fer a la idea de lo "guai" que és. Apa!

The White Muse

2009-04-20T22:48:00.004+01:00

Avui ha nascut el meu nou blog anomenat The White Muse. Aquest té com a única llengua l'anglès i parlarà principalment sobre moda i art. A la capçalera, una il·lustració sobre la que podria ser la Venus de Milo contemporània, almenys, jo me la imagino d'aquesta manera i aquest nou blog en principi no afectarà l'existència d'Icona Social, però vaja, en principi.

2009-04-20T22:46:00.001+01:00

Els millors posts, els que estan a l'arxiu sense publicar i tenen l'etiqueta "Draft".

Karen Dalton

2009-04-18T01:19:00.001+01:00

Something on your mind / How sweet it is

americana blanca

2009-04-18T00:55:00.002+01:00

No love, no glory.

No hero in her sky.

ILLUSTRALIA

2009-04-15T14:42:00.004+01:00

Un altre llibre molt interessant per els amants de l'art i la il·lustració digital.

Per els que es pregunten que estudio a Londres, feu un cop d'ull al llibre si en teniu ocasió.

Blueberry muffins

2009-04-15T14:25:00.002+01:00

Tornar a Londres no vol dir que torni tot a la normalitat. Ahir em va donar per fer magdalenes amb una recepta a proba de tontos. I tot i que van quedar una mica socarrimades per fora, estaven delicioses. Tots van quedar ben contents.

Name that Color

2009-04-13T22:26:00.007+01:00

Avui un gran amic ha pensat en mi al trobar-se una web on pots saber quina pinta te el color Razzmatazz, Butterfly Bush, Flamingo o Amaranth entre molts altres per exemple.

I és que Chir.ag te un diccionari de colors per dir-ho d'alguna manera. La cara m'ha canviat de cop, volia anar a fer-me un bany ben espumós però al veure això m'he quedat clavada a la cadira davant el portàtil i ho he deixat per un altre moment.

No us perdeu name-that-color de Chirag Mehta.

Aquestes coses em tornen boja.

tornada

2009-04-12T22:06:00.002+01:00

Ganes de cridar, de baixar de l'avió en marxa, tirar-me a la xarxa de núvols i caminar per el desert blanc, suau i tou que sembla cotó fluix i que està molt, molt, molt amunt i que les cames em duguin fins on pugui i en algun oasi introbable descansar de mi mateixa.

Això podrien ser unes Easter holidays de debò o almenys les que necessito jo.

2009-04-12T00:00:00.002+01:00

Llerona, les franqueses, la garriga. cafè. te amb gel. incògnit. passeig amb l'amiga intentant imaginar-me com començar de zero sota un sol feble de tarda d'abril i el vent a la cara despentinat-me per complert en el biplaça descapotable z3.

2009-04-11T01:52:00.002+01:00

fes clic a la imatge per a poder llegir el text

inútil

2009-04-09T02:42:00.003+01:00

No serveix que marxis a viure a l'altre punta d'Europa, ni que perdis unes quatre talles. Tampoc, que et tenyeixis el cabells i estiguis el màxim de bonica que creus que puguis arribar a ser mai, com tampoc serveix arribar a ser la millor en un camp.

No, perquè mai arribaràs a ser una altra i sempre cometràs els mateixos errors.

lleig

2009-04-07T17:17:00.003+01:00

Plou i no fa sol, les bruixes es pentinen i els hi queda els cabells ben crespats.

?¿

2009-04-06T01:04:00.004+01:00

Per què enfadar-nos, suplicar, jugar, estimar, mal interpretar-nos, per què on tu veus una princesa jo veig una bruixa, per què on tu veus una nina jo veig un monstre, per què prefereixes passejar i jo prefereixo dormir, per què tu ho veus morat i jo ho veig taronja si en el fons tot és gris?

Prou exclamacions, preguntes i etcèteres, el que necessitem és un punt i final.

I potser en el fons, el problema, déu ser un problema químic.

diumenge tarda

2009-04-05T13:44:00.007+01:00

Sota un encanteri màgic.

Despertar-te cantant Captatio Benevolentiae, dinar una mica sense gana, acariciar el gat i donar-te compte de que mai res surt com tu voldries. Com qui deia ahir, la vida és així, sovint, res pot estar sota el teu control.

MANEL

2009-04-05T12:38:00.003+01:00

"La Gent Normal" versió de "Common People" de Pulp.

dissabte

2009-04-04T13:52:00.005+01:00

Després de 72 hores de ser aquí ja vull marxar de nou, o potser aquest cop no és marxar, si no directament fugir. Un dia vaig tenir una conversa sobre la diferència entre marxar i fugir i sempre he tingut clar que jo marxava amb un objectiu, que no sentia la necessitat de fujir, doncs... ara, ara tant sols sento la necessitat de fujir.

72 hores.

18 cigarretes

2 vestits a l'equipatge

1 vestit a la botiga

Un vestit d'una de les botigues del grup d'Inditext em va parlar. Més aviat, El vestit em va dir que serà el meu millor amic d'aquest estiu, que voldré que sigui el meu uniforme d'aquest estiu de tant còmode que em sentiré amb ell, que és perfecte per mi i... bé, me l'he cregut. Dilluns el compraré.

2009-04-02T21:01:00.005+01:00

Avui és el meu sant, o almenys sempre ho he celebrat avui des de ben petita a casa. M'ha donat per buscar el meu nom a google i he descovert que hi ha una cantant Taiwanesa i una casa de cotxes que es diuen com jo. En fi, tonteries. Tonteries que tothom fa i ningú ho diu, i jo, ho he fet en un moment tranquil després de sopar i veure el Polònia, a casa els pares.

Siiii... ja torno a ser aquí!

Swan Lake

2009-03-30T00:01:00.005+01:00

I aquest vespre at the London Coliseum he vist Swan Lake interpretat per American Ballet Theatre. Amb orquestra i tot, he gaudit d'aquest preciós espectacle que es pot veure fins el 31 de març.

maduixes

2009-03-29T16:27:00.007+01:00

Aquest matí he esmorzat maduixes. Al rentar-les i tallar-les he recordat aquella festa de disfresses en que l'escriptor les va dur per postres. Llavors ho he associat amb les Rambles, les flors, el mercat de la Boqueria i l'últim any de viure al carrer Avinyó en que hi posava maduixes a totes les amanides amb espinacs frescs que em feia per dinar.

M'he acabat les maduixes i tant sols he desitjat tornar a passejar des del carrer Avinyó fins a la Barceloneta com feia els diumenges al matí amb les ulleres de sol posades i el bikini sota el vestidet de cotó.

The Factory Girl

2009-03-29T16:22:00.004+01:00

Porto cinc dies que sóc la persona més inútil de tot Londres. Em passo el dia a casa sense fer res, tant sols mirant pel·lícules.

- Tu mires pelis, jo en el seu moment vaig mirar Expediente X. Ara, he de marxar.

- Fins aviat.

- No miris moltes pelis, ves alternant amb series.

- . . .

I no, tant sols he anat alternant pel·lícules americanes amb espanyoles i algunes de dibuixos animats.

En fi, avui però, he vist The Factory Girl. Pel·lícula biogràfica de Edith Minturn Sedgwick, la que alguns diuen que va ser la musa d'Andy Warhol coneguda com Edie Sedgwick, la noia de l'any de 1965, model i actriu. La pobre noia rica.

Se n'ha parlat molt i ha aixecat polèmica i els advocats de Bob Dylan han amenaçat de fer una denúncia i blablabla...

2009-03-26T23:18:00.004Z

M'agradaria escriure tot allò que no vull que llegiu.

Mishima

2009-03-24T16:39:00.002Z

Miquel a l'accés 14

trista primavera

2009-03-22T22:13:00.003Z

Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.

Enamorada de la veu i les cançons de David Carabén, arranjades i produïdes per Mishima.

Gràcies per aquest cd que tant buscava i no trobava.

charity day

2009-03-13T15:59:00.004Z

Red Nose Day és avui, 13 de març. És com un dia de caritat divertit. És un dia en que es fan activitats a les escoles i les celebrities fan el graciós per la televisió per que la gent rigui una estona mentre dóna diners, suposo que com la marató de Tv3.

Aquest any, Stella McCartney ha dissenyat unes samarretes per aquest dia. El 50% del seu cost va destinat a Comic Relief una organització que s'ocupa d'ajudar a els desafavorits, acabar amb la pobresa i la injustícia social tant a UK com a Africa.

Tres samarretes i un sol propòsit, portar alguna cosa divertida per diners. Una està estampada amb una fotografia feta per David Bailey d'un parell de còmics anoments Morecambe & Wise. L'altra amb una fotografia dels Beatles feta per la mama, Linda McCartney i la tercera és de la Madona a Tòquio el 1987.

Jo, evidentment m'he quedat la que hi surt el papa de l'Stella i els seus amiguets i d'aquesta manera he contribuït al meu primer Red Nose Day.

post nº100

2009-03-12T00:29:00.003Z

La millor cita és la que mai hem tingut.

shoes

2009-03-05T16:48:00.007Z

Hauria de dir que les he penjat perquè la profe ha comparat aquestes il·lustracions amb les d'un famós ilustrador de moda que no recordo el nom? La veritat és que m'agraden, avui he tingut un dia positiu il·lustradorament. He utilitzat tinta negre, taronja, vermella i pintura acrílica blanca. Com a èines, simplement un cartronet retallat d'una caixa i els dits. Estic orgullosa.

Queloti

2009-03-02T12:58:00.004Z

Avui he descovert Queloti, un taller artesanal madrileny que crea peces úniques inspirades en la moda dels anys 60. Mare meva, en vull tots els vestits!! El seu website, un bonic aparador súper temptador on pots veure les diferent peces en boniques imatges on models llueixen els vestits i d'altres amb els detalls i els teixits. M'ecanta, aconsegueixen fer un estilisme pròpi dels anys seixanata amb peces actuals. No puc dir res més tret de que tant de bo tingués moolts diners per omplir el meu armari d'aquests fantàstics vestits. El meu preferit entre molts, el model Yves, inspirat en el model que Yves Saint Laurent va crear inspirant-se en les peces d'art de Mondrian. Se'm cau la baba.... Ja veureu, feu un cop d'ull al website i ho entendreu.

nyam nyam

2009-03-01T19:50:00.003Z

Tarda de fer pastissets d'aniversari per l'amic Orange després d'haver matitzat de color gris platí i tallat els cabells -ara es veu que el meu clatell és el més sexy-. Tarda d'escurar el vol de la massa crua de muffin de xocolata amb una cullera de fusta i lleparte'n els dits i els llavis, com una nena, asseguda al marbre de la cuina tot i tenir tamborets. Tarda de sentir-te a casa com en família, amb música i el soroll de la secadora. Tarda de sentir-te feliç tot i no fer res especial i anyorar les amistats que voldries que focin a la cuina també.

La concejala antropófoga

2009-02-27T23:07:00.001Z

Curt de Pedro Almodovar.

FRED PERRY LAUREL

2009-02-27T18:37:00.005Z

Black Handbag

Fred Perry Laurel - Soft black leather handbag with a silver Fred Perry Laurel emblem on the side, top zip fastening, adjustable handles, embossed Fred Perry Laurel silver rivets, studded protective base, monochrome Dogtooth lining with a zipped, leather trimmed inside pocket and Fred Perry Laurel emblem. This item comes with a Fred Perry Laurel dustbag.

Measures 36 x 23 x 14cms

És tant genial i tant guai que quan l'he comprat he pensat que és massa per mi, però sóc incapaç de separar-me d'ella. M'encanta i sembla que tingui personalitat pròpia, perquè ja em diu que vol sortir i conèixer les meves amistats. xD

offer made: YES

2009-02-26T17:49:00.003Z

"Articulate, lively student with original ideas and well presented work. Elva had a clear idea of her career focus and it's relation to the course."

Això posava als comentaris del feedback de la meva entrevista acompanyat d'un "well developed" a cada un dels deu punts de l'avaluació del meu portfoli.

Ue!

Contenta i tranquil·la, ara començarem la celebració a casa -els 4 companys de classe admesos. El futur dissenyador de roba d'home, la futura dissenyadora de sabates, la futura dissenyadora de Knitwear (no sé la traducció) i jo, la futura il·lustradora de moda- i després anirem a sopar i de copes per el Soho.

Cat Power

2009-02-24T16:25:00.002Z

The Greatest

Fa dos dies que no puc parar d'escoltar aquesta cançó... i no em canso. He de reconèixer que no m'entusiasma posar el clip de My Blueberry Nights tot i que em va encantar la pel·lícula, però també he de reconèixer que tinc moltes nits que les podria anomenar així gràcies als fantàstics còctels que prepara la Yeajee. En fi, és igual. M'encanta la cançó!

no estic segura que sigui veritat

2009-02-24T14:40:00.004Z

Ahir deia que no fumava molt... però he de reconèixer que avui, de 9 a 12 a la universitat, esperant a que una senyora baixeta vestida de blau texà i cabells rojos recullits digués el meu nom... sí, he fumat molt. Al principi no estava exhageradament nerviosa, al veure que companys de classe ja l'havien fet i que anunciaven que hi hauria un número important de persones que no serien entrevistades ja que la seva feina no ha estat seleccionada, me posat malalta.

El meu cos ha patit de tot, però a tres quarts d'una, la senyora que sentenciava qui era seleccionat i qui no, ha dit el meu nom, uns minuts avans que comencessin a dir els noms dels no seleccionats. UF.

He entrat a la sala i m'he assegut a la taula que la senyora m'ha indicat, on hi havia el meu portfoli din A2 i els meus dos Sketchbooks din A3 davant el director i la subdirectora d'il·lustració de moda que m'esperàven amb un somriure d'orella a orella, encantadíssims de veure qui ha estat la persona que ha fet el tenien davant.

Mare meva, que agradables han estat, que simpàtics i a més no m'han fet parlar de la meva feina, si no del que m'agrada, perquè, i com passo el meu temps lliure. Després, m'han explica't què han vist que destaqués de la meva feina i han deixat anar una llista de projectes i oportunitats i que com qui no vol la cosa han deixat anar que tindré l'oportunitat de fer-ho.

Sense dir un: Yes! You get in! Perquè no ho poden fer, tots ho sabem, m'han deixat marxar amb un somriure encara més gran del que m'han rebut i què voleu que us digui.... crec que ho he aconseguit o almenys tinc aquesta sensació i si és així... Bossa Fred Perry... Prepara't que et treuré de la botiga!!

Ara ja més tranquil·la després dels nervis i l'emoció, començo a preocupar-me ja que l'entrevista se m'està repetint dins els cervell i tinc por de que la meravellosa sensació no sigui real però dijous ho sabrem. Dijous a les tres de la tarda publiquen els noms dels admesos. Dijous, sabré si podré continuar estudiant a LCF i sabré si em mereixo anar a buscar la meravellosa bossa de Fred Perry.

quina gràcia

2009-02-23T19:22:00.003Z

HAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAAHAHAHAAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAH...

Curiosos, amics i amigues.... Demà tinc l'entrevista de l'any. Segons com vagi, al setembre puc començar la carrera d'il·lustració de moda de 3 anys o tornar amb la cua entre les cames.

I sé que he progressat perquè... queden poques hores i estic rient, tromolo i no em surt la veu, però no ploro, ni mossego les ungles, ni crido al primer que passa, ni vomito de nervis, ni estic fumant més del normal...

Està bé no?

If Photoshop was real...

2009-02-20T18:49:00.005Z

Brilliant! Isn't it?

M'encanta, cada cop que veig aquesta imatge reacciono de la mateixa manera. Se'm posa la pell de gallina.

PAPER DOLLS

2009-02-18T14:27:00.004Z

Sempre m'han encantat les nines de paper, quan era petita m'hi passava hores i hores pintant i dibuixant i comprarnt-ne ja de fetes i m'ho passava teta i pensava que encara que no sabés que que podria ser de gran, alguna cosa relacionada amb això, podria ser.

Doncs bé, encara no sé què seré de gran, però com quan era petita, he tornat a jugar a vestir nines de paper i aquest cop gràcies a David Mckenney. Buscant idees entre il·lustracions he trobat la web d'aquest il·lustrador i les seves nines de paper retro.

Des dels 50's fins als 80's. La meva preferida la dels 60's però totes són encantadores. Feu clic a "dress me up dolls" a continuació i jugueu una estona, va.

DRESS ME UP DOLLS

research 2.3

2009-02-17T17:51:00.005Z

post-it

2009-02-12T17:15:00.011Z

Torna a nevar.

No estic segura que sigui veritat.

Dos cigarrets asseguda al marbre de la cuina i un te.

Encara no hem comprat els tamborets d'alçada de barra de bar.

IKEA la setmana vinent.

Reflexiono bagament sobre la merda de dia que he passat cada dia des de fa quatre dies.

Les coses canviaràn a partir d'aquesta nit.

Escric e-mails que no enviaré mai segurament.

O potser algún dia.

Avui han dit una gran veritat sobre mi.

Dos copes de champagne després i algú diferent ho ha repetit.

Should I do something about that?

Today I really miss my friends.

However I don't feel lonely because here there are Claudio and Yeajee.

Today we saw it.

We are not just class or flat mates, we are good friends.

El meu anglès millora quan bec.

Bé, no és que millori, és que quan bec deixo de pensar.

També podria mirar de dibuixar bebent.

Potser el que faria no seria rubbish, seria cool rubbish? O drunk rubbish?

A els profes els hi mola tot el que dibuixo amb la mà esquerra, suposo que donaria el mateix resultat.

Per recordar:

No enviar MAI e-mails després de beure
Beure més sobint si he de dibuixar a les tantes
Deixar el tè per el cafè si els dibuixos resulten ser una merda bebent alcohol

no sóc noia de fogons

2009-02-09T22:02:00.007Z

Mentre uns ens riem de les enormes xuclades que duen sense dissimular la parella asiàtica, els altres s'aixequen de la taula aplaudint i apuntant la data al calendari quan es dónen compte de que avui, he cuinat jo.

the power of illustration in fashion

2009-02-08T16:56:00.003Z

FASHION WONDERLAND

Fantàstic llibre d'il·lustració de moda de Victionary, perfecte per poder millorar les meves il·lustracions, obtenir level 3 i que m'admetin a la carrera d'il·lustració de moda.

(25 lliures a Urban Outfitters)

-1ºC Snowing!!

2009-02-02T11:39:00.004Z

love is in the air

2009-02-01T19:54:00.008Z

Perquè sí, perquè neva i aquest trimestre és diferent, he après a estimar la meva feina i després d'acabar unes il·lustracions més, al aixecar el cap per mirar el cel des de la finestra, el que tant sols he pogut veure ha estat una capa blanca i ben espessa al vidre com si fos un altre llenç on pogués seguir dibuixant deixant-me endur sense entretenir-me més del compte.Now, everything is white, not just my hair and shoes. (Vista des de la finestra del menjador)

Preciositats a 0ºC

2009-02-01T17:38:00.005Z

Entre dibuixos i xocolata, sota un sol ataronjat de freda tarda d'hivern, han caigut flocs de neu que el vent s'enduia curosament sense deixar-los caure a terra.

So in life you can't have everything.

2009-01-22T12:41:00.005Z

I jo que ja ho sé però sobint m'ho han de recordar, segueixo lluitant més covarda que valentament. Perquè sí, perquè no sé com baixar del burru.

fins aviat.

2009-01-22T12:08:00.005Z

Avui em trasllado i a la nova casa no hi ha internet,

E N C A R A.

No sé fins quan, però tard o d'hora...

T O R N A R É.

la delícia del dia

2009-01-20T18:24:00.005Z

Croissants de mantega del M&S per una lliure, partits per la meitat amb formatge blau també M&S i també per una altra lliure els 100g.

Alimentar-se a base de sopes de sobre i clementines, avorreix i et deixa amb gana.

2009-01-19T19:11:00.005Z

shake your body

2009-01-19T18:44:00.001Z

On són les papallones?

GSK Contemporary

2009-01-18T17:13:00.012Z

I avui he passat una d'aquelles tardes de les d'abans i afegint un sentiment de nostàlgia envers els amics que entenen d'art i estan lluny.

Un dia avans de la clausura de l'exposició GSK Contemporary Part 2: Collision Course, m'he plantat a Birlingthon Gardens darrere del Royal Academy of Arts i amb gran descompte gràcies el carnet de la universitat he pogut veure una gran exposició, de la qual vull destacar la secció de Burroughts Live i Malcolm McLaren's "Shallow 1-21".

Burroughs Live

On es poden veure diferents autoretrats, obres artístiques i objectes de William Burroughs. Vídeos, retrats fets per exemple per la meravellosa Anne Leibovitz i altres obres per artistes com Ira Cohen i un curt fet per Gus Van Sant on William Burroughs llegeix el seu "Thanksgiving Prayer".

Aquesta exposició marca el punt mig entre el desè aniversari de la seva mort i el cinquantè aniversari de la primera publicació de la seva primera i més famosa novel·la, anomenada Naked Lunch.

Malcolm McLaren's "Shallows 1-21"

Al cinema de l'exposició, el que més m'ha agradat han estat els vint-i-un retrats musicals de l'exmarit de la Vivienne Westwood, Malcolm McLaren. Cada un d'ells fet amb imatges repetitives i provocadores de persones ordinàries desitjant, esperant, volent, fent, ... sexe. Una composició d'imatges amb connotació sexual i música pop.

Malcolm McLaren, Still from ‘Shallow', 2008.

Courtesy Aurel Scheibler, Berlin. Copyright Malcolm McLaren

I per tots aquells afortunats que hi puguin anar, demà en Malcolm McLaren farà una xerrada sobre la connexió entre els seus Musical Paintings i el món de William Burroughs.

Us recomano l'entrevista amb Malcolm McLaren, el Making of "Shallows 1-21". Espero que ho gaudiu. A youtube es pot trobar algun video escàs de quan l'exposició va ser a Berlin l'any passat, on es pot veure dos dels vint-i-un Shallows i per més informació de tot plegat entreu al Royal Academy of Arts.

Stylism & Photography Workshop

2009-01-14T19:18:00.012Z

HIGH CLASS GIRL

by Claudio Aritzu

La primera classe d'estilisme i fotografia i ja surto en un Photoshoot.

New house, new life?

2009-01-14T18:38:00.003Z

Per sort aquest nou trimestre comença molt bé. Tots estem contents de tornar-nos a veure a classe, de començar nous projectes i sobretot, la Yeajee en Toni i jo, estem encantadíssims amb la nova casa que estrenarem el dissabte.

Lavabo amb banyera i rajoles blanques i negres i finestres. I finestres també a totes les habitacions, menjador i cuina. I amb rentadora i secadora i cuina amb tot el que podem necessitar, amb una nevera grandiosa i forn i microones i coberts i plats i gots i estenedors i planxa i menjador amb sofàs i habitacions amb escriptoris, llits de metro i mig i moqueta, calefacció central, línia de telèfon amb internet i sobretot moltes ganes i bona companyia.

Ja us mostraré imatges... o millor encara, perquè no veniu a passar uns dies?

vindràn nits millors

2009-01-11T23:18:00.007Z

Avorreixo i odio aquestes nits tant tristes en que vas al llit renegant perquè "tots" marxen a dormir i per la diferència horària o per la teïna, encara no hi ha prou ganes d'anar al llit i una sensació d'inprotecció t'abraça. També aquesta sensació d'estar indefens d'avant qualsevol cosa, mentre que no, que estàs a casa i en teoria res és agressiu i tot ho sembla.

Però bé, demà comença una nova setmana en que comença un nou trimestre a la universitat i també hi ha un trasllat.

Propera direcció: La casa victoriana amb el número 25 de Ravenshaw Street.

Twisted

2009-01-10T23:39:00.007Z

Written by Wardell Gray and Annie Ross and performed by Annie Ross.

Sempre que he passat moments dolents, el cinema m'ha ajudat a desconnectar i hi ha bandes sonores que són per dedicar. Aquesta va per l'amic escriptor que no pot parar d'escriure i jo que me'n alegro, també per ell. Bon vol!

OFFICE, London

2009-01-06T23:42:00.010Z

Diuen que el consumisme no soluciona els problemes i no ens fa ser o sentir millor i no sé quines històries més... i potser tenen raó, però jo, quan em passo un dia senser plorant, si després marxo a fer una volta i em compro algo, trec un somriure que molts em voldrien treure sense saber com.

Així que a la vora de les vuit del vespre he anat a Westfield i... mireu quina és la meva nova adquisició!!

Ni mirra, ni Nintendo DS, ni òsties

2009-01-05T12:12:00.004Z

Jo necessito energia i positivitat.

En menys d'una hora he d'anar cap a l'aeroport i encara he de incrustar vestits a la maleta que ja està a la bora de pesar més de vint quilograms i ja suo pensant com l'arrossegaré fins al 95 d'IFFLEY Road.

Amb moltes ganes de veure i abraçar amics que no he pogut veure aquestes vacances de Nadal, torno cap a Londres sense aquell entusiasme que sempre es du a la bossa de mà quan puges als avions, però si amb un xic d'esperança per a que els sis següents mesos siguin millor que els anteriors o almenys espero que això em regalin els tres Reis Mags.

En fi, espero que passeu un bon dia de la il·lusió, que diuen, i vigileu no us empatxeu de carbó.

sweet home

2008-12-15T12:48:00.005Z

Dissabte a quarts de cinc de la tarda vaig tornar a sentir el flaire de Barcelona i l'escalfor de casa els pares. Quin gust tornar. És ben cert que tot això no ho valores fins que ho passes com pots, ben lluny.

Mentre sonen els 25 British Mod Artefacts, la Nikon D60 ja és fora de la caixa, el gat segueix essent esquerp i la pose de la Barcelona moderna no la he trobat mai a faltar.

És un gust tornar a ser aquí.

Level 3

2008-12-11T14:37:00.002Z

WORK OF AN EXCELLENT STANDARD

Ja ho tinc! AL·LELUIA!!!

(I per celebrar-ho... potser m'autoregalaré un abric molt mono d'estil anglès... hihihi!)

Ja queda menys...

2008-12-09T17:10:00.004Z

Em queda una. Una sola assignatura per avaluar i m'ho hauré tret tot amb un excel·lent!!!

Començo a tornar a veure la llum, els pensaments positius tornen de mica en mica i les ganes de festa i "vacances" (perquè tinc feina igualment per fer per nadal) també!

2008-12-05T17:36:00.004Z

Plou i t'és absolutament igual mollar-te els peus com les calces, segueixes caminant recte amb el paraigües, encara que aquest no cobreixi gaire, com si no passés res, com si no estigués caiguen la del mil, com si no estiguessis xopa fins als genolls i com si fes un sol espaterrant mentre que és negre nit a les quatre de la tarda. I al teu cap va ressonant la pregunta següent, quin va ser el dia que vas començar a deixar de sommiar fent el que en principi és el camí dels teus somnis mentre t'està a punt d'atropellar un cotxe que ve de la teva dreta i també t'és absolutament igual.

No pensava pas que em pogués passar per el cap renunciar, tirar la tovallola. Serà que estic creixent? Com es pot ser més fort lluny de tot el que t'ajuda a ser fort?

My tutor is a real big bitch

2008-12-05T17:29:00.008Z

I em quedo tant panxa. No sóc la única que ho diu, el 100% dels gairebé 200 estudiants que som, estan d'acord amb mi, ens dóna pel cul i és que a sobre hem de pagar, segons la nacionalitat 1800 o 3000 lliures. En fi, ni puta gràcia.

Term 1. The end.

2008-12-01T09:54:00.005Z

Després de dormir tant sols 3 hores, m'he dirigit a la universitat on centenars d'estudiants estaven mig nerviosos i adormits, esbufegant i amb bosses sota els ulls que mai s'havien vist anteriorment, per entregar la tota feina.

Llavors, anant cap a casa em sentia com si hagués tornat d'una guerra o potser com d'un dissabte nit de festa amb aquella sensació d'haver begut massa i haver pres alguna cosa que no devies i arribar al matí rebentat a casa sense saber si la nit ha anat bé o no.

I és que ja no hi ha estress, nervis, pors. M'he tornat lleugera com una ploma després de treure'm tota la pressió que he estat suportant les últimes setmanes. Estic tant estranya que no sé si plorar de felicitat o fotre'm un còctel per celebrar-ho.

En fi, ja està, un altre dia esperat que ha arribat.

Nine million what?

2008-11-29T23:34:00.005Z

Sabeu qui és Katie Melua? Bé, jo l'únic que sé d'ella és que és una cantant anglesa que va anar a la mateixa escola de cant que Amy Winehouse, no ven discs a Espanya però omple el Palau de la Música de Barcelona en qüestió d'unes hores...

En fi, la he descobert gràcies a una versió d'un dels seus video clips feta per algú que podria ser una de les seves exparelles emprenyada. M'ha fet moltíssima gràcia la versió. Us penjo l'original i la versió a continuació.

Nine million bicycles

Nine million rats inside my mind

mur de lamentacions enderrocant-se

2008-11-25T15:14:00.003Z

Aquest blog ja s'assembla al mur de lamentacions i això ja s'acaba, no us preocupeu. Però deixeu-me justificar, estic passant dies realment dolents dins el que cap. Dilluns a partir de les 9h del matí fins a les 9.15h serà el moment d'entrega de TOTA la feina, si arribes tard, no entregues, tanquen la porta amb clau i suspens definitivament. Graciós eh.

Doncs això, a partir de dilluns seré "lliure" i amb intimitat fins gener, em podré llevar quan vulgui, aniré a veure totes les exposicions que tinc pendent, evitaré el shopping compulsiu i vindre a passar 3 setmanes a Barcelona. IUJU! Però sobretot, tindré temps de netejar el meu brut i desendreçat estudi en el que s'ha convertit casa meva amb tot de revistes, retalls, pintures, etc... per terra i racons.

Així doncs, a seguir treballant dur per tenir-ho TOT i treure-m'ho JA de sobre tot això, tot i que tots sabem que fins l'últim moment aniré apurada, esperem que no m'aixafi el tren d'algunes matèries.