Hoppípolla

Sigur Ros

Vale. Des que he arribat que escolto aquesta cançó sense parar, llegeixo, tinc ganes d'escriure i no només a la llibreta, sortir d'aquestes golfes i viure. Tinc nous projectes, i sense cap lletra de l'abecedari al meu cap, els duré a terme. S'ha acabat plorar, donar mil voltes als assumptes (amb 5 ja n'hi ha més que suficient) i lligar-me a mi mateixa. Ja no necessito qui m'hagi de recordar que m'he de llençar (almenys, per el moment). 

mascara galta avall

i ara hauria de dir:

no... si era una broma!

però m'ho he de rumiar. vull mentir a tothom. i creieu el que volgueu perquè sempre fareu això, veritat endavant o no, tant se val.

Liquidació total

Tanco i no només per vacances. 

flight 3768

Sopar d'acomiadament i bones vacances al restaurant de la setena planta de la Tate Modern. Vistes i postres que voldria immortalitzar i birres sota ponts. 

Ja tinc la Tate Artist Timeline penjada a la paret. M'agrada pensar que viatges en el temps quan agafes un avió de llarga distància i de fet, m'agradaria viatjar més enllà del avui al demà per qüestions horàries. 

En fi, les ganes de venir, ja son aquí.

maltesers per a tots!

Finally we finished the course successfully with a great presentation de la nostra feina per la revista i la veritat és que el professorat que feia de jurat ha estat molt content i cap dels punts de la seva observació ha estat negatiu. Fantàstic. Ara només toca traduir el currículum a l'anglès i reservar una plaça per a fer l'IELTS en un mes. Així que amb un "Congratulations on your offer to study with us in 2009" i un aplaudiment, el meu estiu començarà a partir d'aquest cap de setmana amb llibreta nova i sense ganes de festes de comiat.

Un home fet un monstre amb una veu distorsionada m'ha disparat al pit i he mort. Avui he despertat a l'infern.

Real moments?

Avui he anat a la National Portrait Gallery i si t'agrada Bob Dylan, des d'aquest cap de setmana fins al 30 d'agost, podràs veure a la Bookshop Gallery (es que hi ha una botiga de llibres d'art ben àmplia) una quinzena de fotografies de Bob Dylan durant el Tour Europeu de 1966 fetes per Barry Feinstein, el que va ser el fotògraf oficial de la gira. Interessant.

calm down...

Va, vine. Truca'm. Envia'm un e-mail o fes alguna cosa. I si no, a la que em vegis per el carrer, diga'm alguna cosa. Vale? No sé. Estic avorrida. He començat a col·leccionar postals. Cada postal ha de ser el quadre que més m'agradi de cada exposició, galeria, museu que vagi a veure. I crec que hauria d'apuntar el dia i com em sento, potser. Si, podria ser divertit a la llarga, llegir que hi he anotat. En fi, ja veieu, m'avorreixo. 

Per exemple: 90% peus a terra + 10% somiatruites. Calm down. 05.06.09

Ahir vaig anar a la National Gallery a veure Picasso: Challenging the past. Molt divertida, no sé perquè, cada quadre que observava hi veia una crítica o fins i tot una broma. Bé, la veritat és que també hi havia quadres que em transmetien respecte, però en general, a mi, em va fer somriure (i no és que estigui en una etapa de plena felicitat, diria que tot això és perquè a la meva manera me cansat de plorar).

Avui finalment, TATE. A veure quina postal compro avui...

Barcelona

Del 14 al 24 de Juny.

Gintònic?

Quina gran festa per recordar. Primeres borratxeres per alguns, primeres caigues del sofà súper divertides per altres, primeres calades de shisha per molts, primers petons entre noies o nois i potser per algú la primera festa d'estudiants sense ser estudiant. Va venir gairebé tothom, fins i tot qui fins a l'últim moment creia que seria impossible de convèncer. Però va ser senzill, només un, fem una festa, t'apuntes a veure què passa?, va ser suficient.

Encara tinc el somriure marcat a la cara.

rubbish bin

Segueixo decebent-me als concerts. Segueixo cridant paraulotes en català o castellà segons la gravetat de la situació o sorpresa. Segueixo sentint ganes de plorar quan llegeixo algunes notícies al diari. Segueixo fent les coses de la pitjor manera que sé, igual que segueixo posant-me nerviosa quan em parla un desconegut.

Les putes sabates noves segueixen fent-me mal i això no és tot, avui he relliscat i tinc un blau al genoll que sembla una diana. Com segueixin tant unwearable com fins ara jo també formaré part de la gent que perd sabates com a In search of the midnight kiss tot i que el meu cas no serà accidentalment. 

Dimarts, tots descalçats!