Natasha Law

Pink on Grey

2008 Gloss paint on aluminium 49 x 49 in / 125 x 125 cm

Enamorada de les seves pintures d'esmalt sobre plaques d'alumini i les seves il·lustracions totes ben senzilles sobre noies seminues i en posicions provocatives, avui he pogut anar a veure la seva actual exposició compartida amb Daisy Villeneuve sobre la dona i blablablabla a una petita galeria d'art enomenada Eleven situada molt aprop de Victoria Station.

Molt guai, la veritat. Passeu i feu un cop d'ull per el website, hi podreu veure totes les obres de l'exposició i més. 

L'imagination au pouvoir

A BFI (British Film Institute) Southbank Centre comença amb Breathless, un cicle de cinema French New Wave en celebració el quarantè aniversari del moviment cultural del maig del 1968 amb clàssics de Godard i Truffaut entre d'altres.

Holly Golightly

Ja impacient per a veure-la al The Borderline el dia 1 de Juny. 

Saint George Day

Després de veure l'Alternative London Fashion Show bastant decebedor, d'estudiants llicenciats a Spitfield Market, hem passat la tarda entre vintage shops, cafès, pastissos de pastanaga, de xocolata, cerveses,... sense rosa i sense llibres, però amb un espectacle de cavallers medievals i més tard, anar a córrer fins arribar a cridar I have to quit smoooooke!! sense alè i caminar fins a perdre's per els carrerons del barri amb la veïna. 

La Yeajee al veure la meva cara vermella de cansament i satisfacció al arribar a casa, s'apuntarà a la propera sortida for a new healthy life. Cool!

(easter hollidays) the end

Tornem a classe i després d'una avorridissima Marketing Lecture hem comprat sushi per endur i ens hem estirat un parell d'hores a Green Park. Great. Llavors cansats de no fer res al parc, en Claudio i jo hem anat a fer un cop d'ull a varies botigues començant per Dover Street Market, Louis Vuitton, Vivienne Westwood i acabant al H&M per poder quedar-nos alguna peça que ens puguem permetre.

En fi, em sembla que pocs ho coneixeu, però no us podeu perdre la propera vegada que vingueu a Londres, si us agrada l'alta costura, heu d'anar a Dover Street Market. M'ha agradat molt, allà podreu tocar peces de passarel·la, vale, potser em flipo una mica, però és que he vist els models de les passarel·les del setembre passat que només he vist en imatges per Internet. Peces de Christopher Kane, de Gareth Pugh, de Peter Pilotto, de Hussein Chalayan, de... buf, entre d'altres de Nina Ricci, Comme des Garrçons,... i buf.

Anyway. Aquests dies, a Dover Street Market tenen a l'aparador, per celebrar el cinquantè aniversari de la Barbie, unes nines de col·leccionista dissenyades per Roksanda Illinic, Gareth Pugh i Danielle Scutt. A part d'un gegant cap de Barbie pintant-se els llavis. 

Molt bonic. I a continuació us adjunto unes imatges que us podran dir tot allò que no sé explicar i us podreu fer a la idea de lo "guai" que és. Apa!

The White Muse

Avui ha nascut el meu nou blog anomenat The White Muse. Aquest té com a única llengua l'anglès i parlarà principalment sobre moda i art. A la capçalera, una il·lustració sobre la que podria ser la Venus de Milo contemporània, almenys, jo me la imagino d'aquesta manera i aquest nou blog en principi no afectarà l'existència d'Icona Social, però vaja, en principi. 

Els millors posts, els que estan a l'arxiu sense publicar i tenen l'etiqueta "Draft".

Karen Dalton

Something on your mind / How sweet it is

americana blanca

No love, no glory.

No hero in her sky.

ILLUSTRALIA

Un altre llibre molt interessant per els amants de l'art i la il·lustració digital. 

Per els que es pregunten que estudio a Londres, feu un cop d'ull al llibre si en teniu ocasió. 

Blueberry muffins

Tornar a Londres no vol dir que torni tot a la normalitat. Ahir em va donar per fer magdalenes amb una recepta a proba de tontos. I tot i que van quedar una mica socarrimades per fora, estaven delicioses. Tots van quedar ben contents.

Name that Color

Avui un gran amic ha pensat en mi al trobar-se una web on pots saber quina pinta te el color Razzmatazz, Butterfly Bush, Flamingo o Amaranth entre molts altres per exemple. 

I és que Chir.ag te un diccionari de colors per dir-ho d'alguna manera. La cara m'ha canviat de cop, volia anar a fer-me un bany ben espumós però al veure això m'he quedat clavada a la cadira davant el portàtil i ho he deixat per un altre moment.

No us perdeu name-that-color de Chirag Mehta.

Aquestes coses em tornen boja.

tornada

Ganes de cridar, de baixar de l'avió en marxa, tirar-me a la xarxa de núvols i caminar per el desert blanc, suau i tou que sembla cotó fluix i que està molt, molt, molt amunt i que les cames em duguin fins on pugui i en algun oasi introbable descansar de mi mateixa.

Això podrien ser unes Easter holidays de debò o almenys les que necessito jo. 

Llerona, les franqueses, la garriga. cafè. te amb gel. incògnit. passeig amb l'amiga intentant imaginar-me com començar de zero sota un sol feble de tarda d'abril i el vent a la cara despentinat-me per complert en el biplaça descapotable z3.

fes clic a la imatge per a poder llegir el text

inútil

No serveix que marxis a viure a l'altre punta d'Europa, ni que perdis unes quatre talles. Tampoc, que et tenyeixis el cabells i estiguis el màxim de bonica que creus que puguis arribar a ser mai, com tampoc serveix arribar a ser la millor en un camp.

No, perquè mai arribaràs a ser una altra i sempre cometràs els mateixos errors.

lleig

Plou i no fa sol, les bruixes es pentinen i els hi queda els cabells ben crespats.

?¿

Per què enfadar-nos, suplicar, jugar, estimar, mal interpretar-nos, per què on tu veus una princesa jo veig una bruixa, per què on tu veus una nina jo veig un monstre, per què prefereixes passejar i jo prefereixo dormir, per què tu ho veus morat i jo ho veig taronja si en el fons tot és gris?

Prou exclamacions, preguntes i etcèteres, el que necessitem és un punt i final. 

I potser en el fons, el problema, déu ser un problema químic.

diumenge tarda

Sota un encanteri màgic.

Despertar-te cantant Captatio Benevolentiae, dinar una mica sense gana, acariciar el gat i donar-te compte de que mai res surt com tu voldries. Com qui deia ahir, la vida és així, sovint, res pot estar sota el teu control.

MANEL

"La Gent Normal" versió de "Common People" de Pulp.

dissabte

Després de 72 hores de ser aquí ja vull marxar de nou, o potser aquest cop no és marxar, si no directament fugir. Un dia vaig tenir una conversa sobre la diferència entre marxar i fugir i sempre he tingut clar que jo marxava amb un objectiu, que no sentia la necessitat de fujir, doncs... ara, ara tant sols sento la necessitat de fujir. 

72 hores.

18 cigarretes

2 vestits a l'equipatge

1 vestit a la botiga

Un vestit d'una de les botigues del grup d'Inditext em va parlar. Més aviat, El vestit em va dir que serà el meu millor amic d'aquest estiu, que voldré que sigui el meu uniforme d'aquest estiu de tant còmode que em sentiré amb ell, que és perfecte per mi i... bé, me l'he cregut. Dilluns el compraré.

Avui és el meu sant, o almenys sempre ho he celebrat avui des de ben petita a casa. M'ha donat per buscar el meu nom a google i he descovert que hi ha una cantant Taiwanesa i una casa de cotxes que es diuen com jo. En fi, tonteries. Tonteries que tothom fa i ningú ho diu, i jo, ho he fet en un moment tranquil després de sopar i veure el Polònia, a casa els pares.

Siiii... ja torno a ser aquí!