Nine million what?

Sabeu qui és Katie Melua? Bé, jo l'únic que sé d'ella és que és una cantant anglesa que va anar a la mateixa escola de cant que Amy Winehouse, no ven discs a Espanya però omple el Palau de la Música de Barcelona en qüestió d'unes hores...

En fi, la he descobert gràcies a una versió d'un dels seus video clips feta per algú que podria ser una de les seves exparelles emprenyada. M'ha fet moltíssima gràcia la versió. Us penjo l'original i la versió a continuació.

Nine million bicycles

Nine million rats inside my mind

mur de lamentacions enderrocant-se

Aquest blog ja s'assembla al mur de lamentacions i això ja s'acaba, no us preocupeu. Però deixeu-me justificar, estic passant dies realment dolents dins el que cap. Dilluns a partir de les 9h del matí fins a les 9.15h serà el moment d'entrega de TOTA la feina, si arribes tard, no entregues, tanquen la porta amb clau i suspens definitivament. Graciós eh.

Doncs això, a partir de dilluns seré "lliure" i amb intimitat fins gener, em podré llevar quan vulgui, aniré a veure totes les exposicions que tinc pendent, evitaré el shopping compulsiu i vindre a passar 3 setmanes a Barcelona. IUJU! Però sobretot, tindré temps de netejar el meu brut i desendreçat estudi en el que s'ha convertit casa meva amb tot de revistes, retalls, pintures, etc... per terra i racons.

Així doncs, a seguir treballant dur per tenir-ho TOT i treure-m'ho JA de sobre tot això, tot i que tots sabem que fins l'últim moment aniré apurada, esperem que no m'aixafi el tren d'algunes matèries.

joder

I quan ja tothom pensava que res més em podia passar, quan la cosa estava més tranquil·la, dissabte en un intent de netejar els vidres de les ulleres, aquestes es trenquen en 2 com per art de màgia. 

Les meves fantàstiques ulleres blanques i negres... no les velles, no, sinó les que no arribaven a tenir dos anys de vida, les més cares que m'he comprat mai, les meves preferides!!!

Ja n'hi ha prou de tanta tonteria... ja està bé, què coi està passant?!!

The Beatles

I am only sleeping.

part I

CHAOS. Do you make a sense?

Il·lustració d'avui entre plors i rabietes.

Si no et coneix ningú, ni tant sols tu mateix, què fas?

Una galeta d'onze centímetres de diàmetre amb trossets de xocolata amb llet incrustats i amb un bon te amb llet d'acompanyament anima força, però res a veure amb el somriure que et treuen algunes reviews.

Què? Que jo deia que seguia una dieta? Bé, sí, no ho negaré, però sempre acabo fent un parèntesi quan estic desanimada...

GAFE?

Tinc mala sort. En 48 hores perdo la cartera amb tota la meva documentació inclosa la targeta del banc i a més se'm trenca la càmara digital compacta. Torno a quedar-me sense intimitat en questió d'una setmana i se m'acomula més feina de classe...

Què més em pot passar? 

Hi ha dies que de tant malament que et trobes plores perquè la mama (sí, no penses en amics ni en novios ni en ningú altre) no vindrà a donar-te una abraçada i a preparar-te una camomilla. 

V.I.P

Matí de mercadillo vintage (on m'he endut una bossa blanca súper cuca i un vestit de disseny d'una firma koreana, peça única i molt cool) i tarda de festa privada a la SOHO HOUSE on no pots accedir si no ets a la guest list o n'ets un membre. 

Nova experiència al centre de la ciutat que ens ha fet sentir com si fóssim protagonistes d'alguna pel·lícula o forméssim part de Sex and the city.

Ha estat mig excitant mig avorrit, però m'ho he acabat passat d'allò més bé i amb molt bona companyia. 

Un cop a casa, cansada per els high heels i amb mal de cap de vi i combinats, no tinc ganes de fer res tret de menjar i estirar-me al llit... 

Explosions In The Sky

The only moment we were alone.

divendres nit amb la família

Avui he sortit per la tele.

El meu germà ha connectat el portàtil a televisor gegant que tenen a casa els meus pares perquè em puguin veure des del sofà tots alhora. M'ha fet molta gràcia perquè serà la única vegada que pugui sortir la meva imatge per televisió.

I mentrestant, jo estic pujada a una muntanya russa que no s'atura mai.

Algú sap on puc comprar una mica d'auto-estima?

until she comes

Tarda per despentinar-se i dibuixar, tenir les manes tacades de Winsor & Newton INK de diferents colors, de veure que la roba encara està per plegar, una muntanya de VOGUE, ELLE, BAZAAR i altres revistes de moda i suplements Lifestyle fan la migdiada al terra, sota la taula, esperant que les agafis de nou o, almenys, les deixis ben col·locades. Els oil pastels i water colours estan preparats com bombers per a si sona la sirena de la idea i t'escolto en directe per la radio on-line. No ho sé encara però has triat la meva cançó per cantar-la en directe i m'encanta. Quan acaba el programa, preparo uns tortel·linis bullits solos, sense salsa, que amaneixo amb oli i sal d'herbes i m'empasso amb unes cerveses de 500ml i la millor companyia que podia haver trobat en aquesta ciutat.

En 48 hores m'empasso la primera i segona temporada de Sex and the City després de començar a llegir el llibre en anglès i faig 4 pàgines de feina. Que malament, a aquest pas no faré res... encara he de plegar la roba que vaig rentar ahir i rentar els plats del sopar d'avui.

Miraré de contenir-me i mirar la sèrie tan sols quan acabi un mínim de 5 pàgines Din A3 de feina diàries.

SSW

Comença la súper excitant i atabalant Self Study Week. Una setmana programada minut a minut per a poder fer tota la feina a temps i llavors tenir almenys, l'últim dia, una mica de temps per mi. Però ja el primer dia, m'he llevat dues hores tard i en canvi de córrer cap a la dutxa, alço les cames recolzant-les a la paret i em miro les ungles vermelles dels peus pensant... en tot menys en estudiar.

Llavors mentre prenc un te amb llet a la enorme tassa aconseguida de l'Starbucks del soho, em faig una torrada amb melmelada i escolto The New Pornographers, re-programo el dia i em costa molt, moltíssim començar a posar-m'hi seriosament i una de les coses que porta més pressa és ingressar el xec que tinc a la nevera sostingut per una pinça-imant i comprar una tapa per la tassa del vàter que està trencada des de fa dues setmanes.

PF i jo que avui volia anar al V&A...

Chic

En un dia totalment gris com avui i després de passar tres curtes hores a la biblioteca, he hagut d'anar a Camden per acabar de fer els deures. Sí, al famós mercat londinenc on pots trobar qualsevol article o peça de roba de diferents tribus urbanes. I és que d'això anava la recerca. Fer una recerca per escriure sobre tot un llistat (que pugui fer) de Cults. Tribus urbanes, estils de carrer, vaja.

La meva llista:

Teddy boys, modernists, folkies, rockabillies, surfers, mods, rockers, psychedelics, hippies, skinheads, punks, glam, psychobillies, goths, casuals, ravers, skaters, entre altres i una que he descobert avui que... em vull informar més, perquè m'ha fet riure una bona estona i no m'ho podia acabar de creure... en parlaré properament.

En fi, havia de fotografiar la gent, però no hi havia ni Déu allà d'alt. Era fantàstic per mirar roba i accessoris i passar-t'hi hores sense que la gent no et deixi passar i només facis que escoltar castellà com els dissabtes... Però jo avui necessitava bullici! I bé, després de passejar una estona i fer unes escasses imatges, no he pogut evitar entrar a una de les meves botigues 

preferides i... sí... he acabat comprant...

Una súper USB LOUNGE LAMP!

M'encanten aquestes coses més maques que útils!! De Paladone i tota de color negre, ara la tinc endollada al portàtil i m'encanta aquesta càlida llum que emet.

Fotolog

Última actualització.

Llavors, aixeco la mà

Qui s'adorm sobre el teclat a les quatre de la tarda i parlant per l'Skype?

...

ejem

Adam Green

Dance with me

catiusques ensagnentades

Durant el sopar de la nit de les bruixes, en un descuit, un vampir em va mossegar i em vaig convertir en una vampiressa ben temible per els de la festa. Acabat el sopar, amb el fantasma de l'Elvis, la Catwoman, un home anglès i el vampir, vam seguir la festa a un pub que hi ha molt a prop de casa, molt xulo. De cap sota la dutxa abans que surti el sol i avui, dia de concerts a l'est i al nord de Londres.

Està diluviant a la ciutat de les gotes i la puntualitat inexistent i és un dia que em ve de gust posar-me aquelles botes d'aigua que mai m'he comprat i sempre he volgut tenir de color vermell i blanc.