Spencer Davis Group

Què ho farà que m'encantin tant molts grups dels seixanta i que odii els cigrons?

Gimme some lovin'

Vintage

How was your day today?

Well, it was... GREAT!!


Sí. Tot i que aquest matí no tenia ganes de sortir del llit ni per anar al lavabo, me arrosegat fins a Shoreditch per anar al Sunday Up Market. Un mercat de roba de segona mà a la zona més famosa de Londres per aquest tipus de roba. Tots els carrers estan plens de botigues Vintage una al costat de l'altre i de bars súper xulos. La Yeajee i jo hem rebuscat roba que ens agradi a molt bon preu, ella ha mirat camises de llenyataire, faldilles i braçalets, jo vestits, botes i barrets i mentrestant de fons, sonava funky i un soul molt animat. Jo m'he quedat un barret molt maco i calent per aquest hivern que serà fred fred, EL VESTIT més maco que hi havia en tot el mercat (tant maco que l'home de la parada m'ha dit que li recordava a la Audrey Hepburn quan me l'he provat) i al final, les he trobat... Les botes Blanques!!! Mai unes compres han estat tant satisfactòries!

El vestit, no l'he pogut fotografiar posa't, però és tant preciós que ja ho faré i tant sols és per portar-lo en ocasions especials... per exemple, me'l posaré aquest Nadal quan vagi a casa els pares. És únic, potser també per alguna festa especial, de disfresses o d'etiqueta. És genial.


En fi, que si heu d'anar a Shoreditch, tot i que s'hi respiri estil sempre, aneu-hi el diumenge! eEtà ple de gent, però és súper xulo. Al carrer, qui vol hi posa parada a terra, hi ha grups de música en directe, parades de menjar d'arreu del món (jo avui he menjat un plat de cuina Thai)... En fi, s'hi ha d'anar. I com heu vist a la imatge de d'alt, s'hi pot veure street art arreu i les senyalitzacions dels carrers estan escrites en... nosé, indi? paquistanès? S'ha de veure.

Botigues d'interest:
- Rockit (també és a Covent Garden i a Camden i és una mica cara)
- Beyond Retro (molt gran, genial i a molt bon preu, també n'hi ha una al centre)
- Absolute Vintage (molt famosa i gran, però no trobo que sigui la millor)
- Sunday Up Market (hi ha parades de roba i accessoris, nous i vintage, les parades vintage estan molt bé de preu)

Carrer important:
- Brick Lane

Estacions de metro properes:
- Liverpool Street
- Aldgate East

The Marvelettes

Destination Anywhere

llet blava

Infusió de flors i mores amb llet. Boníssima e ideal per nits com la d'avui.

Tant de divendres nit sense sortir, tant d'estar sola escoltant música d'anys que no has viscut, tant de trobar a faltar moments de fa anys, tant de recordar que per aquests moments no t'hagués importat quedar atrapada en el temps, però sobretot, és de nit tant esperançadora.

El temps passa i el moment ja ha arribat o potser no, però arribarà, segur.

Sewing 0.1

Avui m'he assegut per primer cop davant una Màquina de Cosir Industrial. He passat una bona estona fent embolics de fils i després de trencar una agulla i canviar de màquina, he aconseguit cosir unes peces de tela!!

Ha estat molt excitant!! I aquí teniu la prova del delicte: I dilluns, el dia lliure que tenim a la universitat, em trobareu a l'aula de Sewing practicant. D'aquí a fer-me la meva pròpia roba no hi ha res!! Hahaha (no m'agrada la moda d'aquesta temporada)

London Fashion Weekend

Ahir vaig anar al primer dia del London Fashion Weekend. Una especie de fira on firmes i botigues tenien un estant amb els articles de nova temporada al 50% i on també hi havia una passarel·la per a catwalks on estilistes i dissenyadors principiants mostraven la seva feina. Evidentment, com no?, tant sols m'agradava el que passava de 110 pounds (ja rebaixat) i degut al meu pressupost, tant sols em vaig quedar la revista ELLE -una altra biblia com Vogue- per un pound mentre que el preu habitual és de 3.50 pounds.

I si... vaig veure un espectacle de tres catwalks on hi participaven tres estilistes que... em van decebre bastant.
A continuació podreu veure algunes imatges que vaig prendre (i repeteixo, si cliqueu, les podreu veure més grans) i els temes dels diferents catwalks semblaven ser alguna cosa així com:

1. Casual. (Allò que les angleses no es posen ni per treballar ni per sortir de nit)

2. Per anar a treballar. (Molt gris i molts quadres aquesta temporada de tardor/hivern)

3. Per sortir de nit. (Tot negre, massa)
Però bé, no em queixaré pas, va ser una experiència més en aquest món de la moda, que vaig poder viure gratuïtament gràcies a nous contactes.

veritat?

Ganyotes vàries, tocar l'harmònica amb una pinta, il·lusions òptiques, mostrar els peus,...


Son coses que es fan parlant per l'skype de la mateixa manera que la gent dibuixa parlant per telèfon. No?¿

vuelta al cole en el corte ingles

Primer dia de classe. Visita a la directora del curs.
Comença el curs: Induction + Induction Studio

Language of Fashion, Sewing, Photography Workshop, PPD Studio, Society Culture & Fashion, Photoshop, Studio, Lecture, 3D Workshops, Styling Workshop, Digital Image Design, Cultural Studies for Design, Textile, Portfolio Workshop, Fashion Illustration, Marketing Briefing, Fashion Media, ... Són algunes de les assignatures que he de fer al curs que acaba de començar avui.

O sigui que dibuixaré, pintaré, dissenyaré, faré estilisme, aprendré a fer patrons i a cosir, faré fotografia, periodisme de moda... i molt més.

Un curs molt molt pràctic per començar a entrar en un món molt molt apassionant i interessant com és el món de la moda. I clar, tot en anglès així que ben aviat, potser, aquest blog canviarà d'idioma.

VOGUE UK. OCT.

Kate Moss a la portada. Vermell, rosa i lila, Dior. Marró, Guggi. Negre, Yves Saint Laurent. Blau i marró, Prada. Negre i molt gris, Chanel. Més blau, Dolce & Gabanna. La guapíssima Vanessa Paradis des de Los Angeles és cara de Miu Miu, Anne Hathaway de Lancome Paris, Gwyneth Paltrow de Tod's. Estampat lleopard i negres llisos a la nova colecció de Ralph Lauren i els rellotges Omega al canell de Nicole Kidman. Kate Moss posa de forma seductora per Donna Karan NY i apareix unes pàgines més enllà anunciant juntament amb Gaspard Ulliel, Longchamp Paris. Sharon Stone per Dior, rellotges i cosmètica. Fendi, Givenchy, Calvin Klein, Salvatore Ferragamo, Paul Smith, Marc Jacobs, Jimmy Choo, Oscar de la Renta, Max Mara, Moschino... i Agyness Deyn anunciant Madame de Jean Paul Gaultier mentre que al mateix temps és la cara de Burrberry. Hermès sempre molt taronja, Top Shop sembla ser la meca de la moda a Londres i Vogue més que una revista de moda de gairebé 500 pàgines, sembla un recull dels anuncis de temporada, ben impresos a tot color i paper brillant, amb quatre articles i quatre reportatges fotogràfics.

A destacar, el reportatge fotogràfic "Darkness Falls" on la model protagonista, Lily Donalson, du les parpelles maquillades com quatres Rothko i alternant vestits de seda i vellut de Prada i Yves Saint Laurent, posa davant dels originals quatres Rothko que es podran veure a partir d'octubre a la Tate Modern.

A més, l'article de la fotògrafa més famosa dels nostres temps, Annie Leibovitz. Molt interessant. I a la contraportada més blau, Dior.

Bé, no ens queixarem, la revista tan sols costa 3.80 lliures mentre que les revistes de moda que més m'agraden valen més de 10...

chiaroscuro

He d'aconseguir un llumet per a posar prop del llit.
Cada matí em desperto amb el llum encès.

A més, d'aquesta manera, podré ser la protagonista d'una imatge típica d'un quadre pintat amb la tècnica clarobscur, perquè de segur, que els veíns m'espien quan a mitja nit van a les fosques a picar algo a la cuina...

a la Tate Modern, per exemple

Corre, surt, tanca els ulls i no escoltis! No et deixis convèncer! Crida una veu per sobre el so d'un munt de diferents veus que riuen i diuen: HAHAHA! no saps dibuixar! Hahaha, no saps pintar! HAHAHA, quines fotografies més espantoses i pèssimes! Hahaha, que cutre! HAHAHA, que patètic! Hahaha, i de segur, tampoc saps escriure!
No en donaran res per el que fas... mai faràs el que han fet els nostres mestres, els nostres creadors, mai seràs millor, mai faràs res de profit. Nosaltres valem una milionada i els teus dibuixos, pintures, fotografies, encara haurien de pagar per existir i que pobres, són absurds monstres! Va torna a casa, no t'hi volem aquí!!



Hi ha dies en que t'has de despertar, prendre una til·la i tornar al llit.

Bernard Chandran

Avui sí, avui sí, avui sí aniré a comprar sabates, però tant sols si aconsegueixo llevar-me... Pensava a les 11.15h del matí amb els ulls inflats sense poder moure'm del llit. Quina mala nit, he viscut un altre malson d'aquells estúpids però angoixant com una mala cosa.
I sona el telèfon. És el meu Landlord, què voldrà ara?

- Elva?

- Yes I'm... Mal.
- Good Morning Elva, I have an invitation for a fashion show. It start at 12.30 near from Piccadilly circus, do you want to go? Could you be ready in a few minutes?
- Eh?! Sorry? Could you repeat again, please?
- Elva, I have an invitation for you for a fashion show. It will start at 12.30 near from Piccadilly circus. Do you want to go?
- YES!! OF COURSE!!!
- OK, See you in a few minutes.

De cop recordo que ahir li vaig explicar la meva frustració per assistir a l'exposició i en vint minuts m'he dutxat, vestit, maquillat, ho he pres tot d'una revolada i m'he plantat al The Royal Academic of Art, bé, de fet a la part de darrera de l'edifici i he presenciat el meu primer catwalk a la capital anglesa. Allà dins, evidentment, no era la més ben vestida, però anava bé per a la ocasió. A cada seient, perquè sí, tenia invitació d'etiqueta verda, tenia una seient per a mi, hi havia un ramet de tres lliris preciosos, els meus, blancs per fora, liles per dins, informació de la col·lecció que estava apunt de veure i una ampolla d'aigua FIJI (aigua de les Illes Fiji... sí sí... com diu a l'ampolla, Aigua Artesana). En fi, així que avui tampoc he anat a comprar sabates... però que bé que no! : )

Clicla a la imatge i la veuràs GRAN.

Catwalk de: BERNARD CHANDRAN (un dissenyador que forma part de la London Fashion Week per sisena temporada).
La col·lecció: Inspirada en les influències de la cultura pop de l'est. Colors vius, talls rectes, viseres quilomètriques,...

LFW

TWO FASHION VICTIM STUDENTS JUMPING THE FENCE OF LONDON FASHION WEEK!

Això hagués estat el titular dels diaris d'aquesta tarda o l'edició de demà al matí si no haguéssim passat del tema per el moment....

Yeajee i jo, plantades a l'entrada de l'exposició London Fashion Week hem intentat entrar però no ha estat possible, necessitàvem una invitació. I evidentment, allà ens hem trobat altres estudiants com nosaltres que tampoc podien entrar però es feien fotos al costat del cartell...

Total, ben frustrades i rebutjades, hem decidit calmar el nostre mono de moda anat a veure una trista i curta exposició de moda. Fashion VS Sport. Si veieu els anuncis sembla genial però no us deixeu enganyar... tot i que he d'admetre que hi ha hagut uns dissenys de Chanel de bany, pesca i surf que m'han agradat força. En fi, almenys, podrem assistir al London Fashion Weekend perquè per aquí, sí, estem a temps de reservar un parell d'invitacions!!

maruja

Ho admeto, quan m'avorreixo m'agrada netejar però quan dibuixo m'encanta embrutar.
Tindria sempre les mans brutes de llàpis, ceres i pintures de diferents colors...

Crtl+Z

Sovint m'agradaria que la funció de desfer, Crtl+Z, funcionés a la vida real, sobretot quan estic dibuixant i crec que puc millorar-ho però en canvi d'això, ho destrosso...

Les gomes d'esborrar haurien d'estar prohibides.

Little Ann

Who are you trying to fool?

Brighton

Un moll cremat, un passeig marítim amb parades hippies molt lletges, amb parades de Shellfish on pots comprar cubellets de marisc fresc, cru, net, boníssim per un pound i mig, i gelats, i més parades i gent prenent el sol i menjant fish and chips i un altre moll amb atraccions amb gavines avorrides perdent el temps observant la multitud assegudes damunt parades del tarot o altaveus que escupen música variada i més gent i la muntanya russa i Scooters, Vespes, Lambrettes i anglesos bevent cerveses com aigua i carrers amb mercats de menjar boníssim que t'ho voldries menjar tot i conservar dins flascons les olors delicioses i temptadores que desprenen. Més mercats, mercats de llibres i música de segona mà amb preus des de 50 pens fins a 2 pounds, botigues vintage amb vestits que te'ls quedaries tots si t'ho poguessis permetre i més música i carrerons amb cases de colorins i més gent, nens, dones, homes, àvies movent els peus al ritme de la música de grups de jazz mentre que els avis dormen amb la boca oberta asseguts als bancs amb barrets i gorres i una bona panxa tots ben vermells a la vora d'il·lustradors asseguts en tamborets sota un paraigües que para el sol i on et poden retratar al costat de terrasses que estan a prop d'uns jardins que donen de cara a un palau indi, de fotografia, de National Geographic, de documental. Fa sol, fa un sol d'aquells que no has vist mai des que ets a Anglaterra que et fa enrogir la cara i tres dies més tard se't pela. Als jardins hi ha gent asseguda, estirada, gent jove i gran amb nens i amics i xerren, canten, mengen, tot és ple de color i vida, preciós i més carrerons i locals de pel·lícula on no oblides passar, de pel·lícula com per exemple Quadrophenia, i tipa, cansada, sense diners i amb la galtes ben roges tornes cap a Londres en un tren on et passaràs una hora dormint recolzada i bavejant l'espatlla del teu acompanyant després d'haver passat un dia fantàstic.

art entre art

Inesperadament una noia amb cames de dos metres i amb un somriure d'orella a orella, maquíssima, et somriu i et dóna un paper. No saps perquè, però t'ha vingut a buscar a tu, ets a un passadís del museu on no hi havia més que tres persones, et preguntes perquè i un cop llegeixes el paper et dones compte perquè, ja que no li ha donat a ningú més que a tu.
FASHION IN MOTION

Segueixes llegint i mires el rellotge, trenta minuts després començarà un catwalk al museu. Nou models, tres nois i sis noies, dividits en tres grups representaran els dissenys de tres nous dissenyadors d'indumentària acabats de sortir de la Central Saint Martins com baguetes sortides del forn. Ben calentes i cruixents que al veure-les ja saps que et faran gaudir més de l'àpat. Et dirigeixes a la sala d'escultura i allà hi ha reunits fotògrafs i estudiants, també algun periodista, algun coolhunter, algun il·luminat, alguns visitants que no entenen que fa tanta gent a la sala d'escultura sense mirar cap escultura i tots miren cap a una porta. Asseguts, drets, parlant, observadors amb cara d'avorriment i de cop tots obren els ulls, apunten amb càmeres i apareixen els models amb pas ferm i decidit. Caminen esquivant la gent que no els deixa passar i s'aturen a quatre punts en concret del museu, com la cua d'un estel o d'un avió, la resta els perseguim i els fotografiem tantes vegades com faci falta.

Mary Wilson Enterprises, inc.

"Coloured people on TV! You never saw anything like it in the 1960's -three women of colour who were totally empowered, creative, imaginative, beautiful... poised."

Ophra Winfrey

The Story of the Supremes exhibition és una petita exposició localitzada a la zona de moda del Victoria and Albert museum on pots veure els vestits de la col·lecció de la Mary Wilson, una de les tres components del més famós i exitós grup de dones dels anys seixanta. Florence Ballard, Mary Wilson i Diana Ross, qui no ha sentit mai a parlar d'elles?

Al principi eren quatre al grup, s'anomenaven The Primettes i la quarta noia era Barbara Martin. Al 1961, quan van firmar amb la discogràfica Motown ella va marxar i es van canviar el nom per The Supremes. Aquest trio de noies negres cantaven pop, soul i fins i tot música disco. A finals dels seixanta Florence Ballard va marxar, llavors al 1970 Diana Ross, la líder del grup, va marxar per començar una carrera en solitari i Mary Wilson va quedar com a líder fins a finals dels setanta.

De esquerra a dreta:
Goldie, 1968. Wool, pearls, sequins, glass, beads and stones. Pink Fringe, 1965.

Black Swirl. Michael Travis,1968

respall de dents

T'ho he repetit cinc vegades mentre em miraves els peus amb cara de gana.

ironies

Damien Hirst, 1965, Bristol, UK. Aquest artista d'art contemporani juga i experimenta a cada obra amb la naturalesa. La vida, la mort, l'amor, l'experiència humana. És molt conegut per partir animals per la meitat i posar-los dins estructures de vidre plenes de formol.

A la següent imatge, per exemple, podeu veure un tauró.

The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living, 1991

Glass, steel, silicone, shark and 5% formaldehyde solution
84 x 252 x 84 in. (213.4 x 640.1 x 213.4 cm)
Photo: Antony Oliver

És molt famós i et fa posar en dubte constantment si el que estàs veient és art o simplement una exposició de ciències naturals. Ha estat molt criticat, però per mi, mereix respecte tot i que trobi repulsives moltes de les seves obres. Jo mateixa sovint tinc dubtes sobre la seva feina i em pregunto si tot això ho fa simplement per cridar l'atenció, ser criticat i guanyar una fortuna. Tant mateix, és un artista de cap a peus, per molt impactant que pugui arribar a ser la seva feina, al cap i a la fi, transmet emocions i potser és això el que ha d'aconseguir un artista.

Us deixo amb més exemples:

The diamond studded skull titled, "For The Love Of God"

muntanya russa

Això no és un blog de veritat, simplement perdo el temps apuntant absurditats.

lletres

Adaptació:
El buit que deixa la A mai es podràs omplir amb la O.

no fa ring

Em poso la melodia de trucada com a melodia d'alarma i vaig a dormir a quarts de tres sense son. Hores més tard, sona el telèfon teclejo sense obrir els ulls fins que la melodia deixa de sonar.
Llavors reacciono preocupada i salto del llit.

A qui se li acut posar la mateixa melodia... tan sols a mi.